Opina Celestí Mujal:
Opina Xavi Casajuana:
Opina Jordi Castellanos:
Opina Raul Montoro:
Opina Marc Sunyer:
Opina Imma Forenll:
Opina Salvador Compañó:
Opina Mireia Canal:
Opina Feliu Oriol "Max":
Opina Maria José, uruguaiana empadronada a Puig-reig:
Opina Ramon Escalé:
Opina Edgard Sanz:
Opina Rafel Rafart:
Opina Francesc Perpiñà:
Opina Joan Mujal:
Opina Josep Vila:
Opina Jaume Escayola:
dijous, 12 / novembre / 2009
dilluns, 19 / octubre / 2009
divendres, 25 / setembre / 2009
Puig-reig aprova donar suport consulta per la independència
Aquest 24 de setembre, ha tingut lloc ple municipal ordinari, on a proposta d´ERC es posava a debat en la linia del primer municipi que va impulsar consulta per la independència, Arenys de Munt, seguir els mateixos passos per fer-la possible amb el suport del consistori de Puig-reig.
I el Ple municipal, composat per 11 regidors va tenir-hi 2 absències, Laura Perramona, del PSC(per la mort del seu pare el amteix dia) i Didac Flores(CIU).
Després de l´exposició el regidor d´ERC, Josep Clotet, favorable a la independència, va prendre la paraula el portaveu de CIU,Antoni Clement, recordant que la legalitat espanyola, tan sols permetia fer-ho ,donant suport, quan l´ideal seria poder convocar-lo a nivell de país un referèndum directament. A continuació, l´alcalde de Puig-reig, d´EPM, va dir que donaven llibertat de vot als seus 5 regidors en aquesta qüestió, dividint-se en 3 blocs: Saturnino Dominguez, Pere Xavier, Pere Picado, a favor; J.Vargas es va abstenir i Manuel Paz, va votar en contra, tot i dir que estava a favor del dret a decidir.
A titol personal, en nom de molts veïns i veïnes, i en nom del Fòrum Faustí Llaverias, vaig agrair al torn de pregunte del Ple municipal el suport dels regidors que hi varen votar favorablement, i emplaçar a veïns del poble i els mateixos regidors , tant els que hi van votar a favor, com el que es van abstenir, com el que va votar en contra, que tots plegats, ben aviat a Puig-reig, també podran exercir el dret de decidir sobre la independència del nostre país.
Puig-reig es suma a molts d´altres municipis , que en l´àmbit proper tenim Berga al Berguedà i Navàs al Bages, entre d´altres de uns 20 municipis del país, d´entrada, i que ben aviat se´n sumaran molts més per poder dur a terme el dret de decidir.
A continuació teniu l´opinió de l´alcalde Saturnino Dominguez, alcalde de Puig-reig i portaveu d´EPM:
I la valoració d´Antoni Clement, portaveu de CIU:
I la valoració de Josep Clotet , portaveu d´ERC:
dilluns, 21 / setembre / 2009
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
Esquerra Republicana, entra aquest dilluns al registre moció, per posar-se a votació del Ple ordinari del proper dijous 24 de setembre, per donar suport a les consultes populars municipals municipals, i alhora dóna suport a l´impuls de les entitats locals a consulta per posar-se a votació la independència del país, en línia a l´exitosa consulta d´Arenys de Munt, també tingui lloc al municipi de Puig-reig, des de la societat civil.
És una moció proposada des de la voluntat de consens, que neix de la voluntat de molts veïns i veïnes del municipi que volen poder fer ús d´un lliure exercici de la llibertat d´expressió, en respecte de l´autonomia local, en suport del clam de la societat civil local(exemple n´és de l´impuls del grup al Facebook de vora 300 persones a causa "Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a PUIG-REIG" (http://www.facebook.com/group.php?gid=131210911579), on diverses persones,entitats i col.lectius locals hi donen suport), i que és un acte de justícia universal respectar el dret a la lliure determinació dels pobles, reconeguda per la declaració dels Drets Humans i que emplacem a persones i entitats del municipi i d´arreu que hi donin suport, per què un dia no gaire llunyà poguem exercir el dret a l´autodeterminació, a nivell de país i que ens doni pas a la independència.
La moció que s´entra a registre per posar-se a votació el proper dijous en Ple ordinari a les 21h., per coneixement general es detalla a continuació:
MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA
El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col·laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.
Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Puig-reig, acorda el següent:
Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.
Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.
Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.
21 de setembre del 2009 Puig-reig
FONT: ERC PUIG-REIG
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
Esquerra Republicana, entra aquest dilluns al registre moció, per posar-se a votació del Ple ordinari del proper dijous 24 de setembre, per donar suport a les consultes populars municipals municipals, i alhora dóna suport a l´impuls de les entitats locals a consulta per posar-se a votació la independència del país, en línia a l´exitosa consulta d´Arenys de Munt, també tingui lloc al municipi de Puig-reig, des de la societat civil.
És una moció proposada des de la voluntat de consens, que neix de la voluntat de molts veïns i veïnes del municipi que volen poder fer ús d´un lliure exercici de la llibertat d´expressió, en respecte de l´autonomia local, en suport del clam de la societat civil local(exemple n´és de l´impuls del grup al Facebook de vora 300 persones a causa "Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a PUIG-REIG" (http://www.facebook.com/group.php?gid=131210911579), on diverses persones,entitats i col.lectius locals hi donen suport), i que és un acte de justícia universal respectar el dret a la lliure determinació dels pobles, reconeguda per la declaració dels Drets Humans i que emplacem a persones i entitats del municipi i d´arreu que hi donin suport, per què un dia no gaire llunyà poguem exercir el dret a l´autodeterminació, a nivell de país i que ens doni pas a la independència.
La moció que s´entra a registre per posar-se a votació el proper dijous en Ple ordinari a les 21h., per coneixement general es detalla a continuació:
MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA
El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col·laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.
Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Puig-reig, acorda el següent:
Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.
Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.
Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.
21 de setembre del 2009 Puig-reig
FONT: ERC PUIG-REIG
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig
Esquerra Republicana, entra aquest dilluns al registre moció, per posar-se a votació del Ple ordinari del proper dijous 24 de setembre, per donar suport a les consultes populars municipals municipals, i alhora dóna suport a l´impuls de les entitats locals a consulta per posar-se a votació la independència del país, en línia a l´exitosa consulta d´Arenys de Munt, també tingui lloc al municipi de Puig-reig, des de la societat civil.
És una moció proposada des de la voluntat de consens, que neix de la voluntat de molts veïns i veïnes del municipi que volen poder fer ús d´un lliure exercici de la llibertat d´expressió, en respecte de l´autonomia local, en suport del clam de la societat civil local(exemple n´és de l´impuls del grup al Facebook de vora 300 persones a causa "Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a PUIG-REIG" (http://www.facebook.com/group.php?gid=131210911579), on diverses persones,entitats i col.lectius locals hi donen suport), i que és un acte de justícia universal respectar el dret a la lliure determinació dels pobles, reconeguda per la declaració dels Drets Humans i que emplacem a persones i entitats del municipi i d´arreu que hi donin suport, per què un dia no gaire llunyà poguem exercir el dret a l´autodeterminació, a nivell de país i que ens doni pas a la independència.
La moció que s´entra a registre per posar-se a votació el proper dijous en Ple ordinari a les 21h., per coneixement general es detalla a continuació:
MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA
El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col·laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.
Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Puig-reig, acorda el següent:
Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.
Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.
Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.
21 de setembre del 2009 Puig-reig
FONT: ERC PUIG-REIG
dilluns, 13 / juliol / 2009
EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern
EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern
militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l'Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.
EI ha considerat avui que les xifres que l'Estat ofereix per al primer i segon any d'aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.
Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l'acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades 'caixes b', que EI rebutja per no estar incloses en el model.
Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l'última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d'haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.
"És fonamental que llancem un missatge clar a l'opinió pública, perquè ja s'està consolidant que tot això és una farsa i un teatre", ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s'ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que "condemna els catalans a molts més anys d'espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar".
"Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes", ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que "ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya" en apostar per un model inassumible.
EI també rebutja les anomenades 'caixes b', i les defineix com a "mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables", ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.
Paluzie ha censurat que l'aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l'Estatut, com el d'ordinalitat d'anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració
dilluns, 6 / juliol / 2009
Puigcercós tria
EDITORIAL ESQUERRA INDEPENDENTISTA(EI)
Un any després del Congrés d’Esquerra el President, Joan Puigcercós, té davant seu diverses cruïlles que l’obliguen a triar camins a seguir en diferents àmbits. Com a màxim responsable d’Esquerra Republicana de la tria que faci en depèn no només el seu futur polític, sinó sobretot el futur del nostre Partit.
A nivell de País la situació està cada cop més enrocada pel que fa a la anomenada “Carpeta
Catalana”. Un finançament que no es tanca, sumant incompliments per part del Govern Espanyol, i una sentència del Tribunal Constitucional que amenaça la integritat d’un ja retalladíssim Estatut de Catalunya.
Davant d’aquest panorama Puigcercós haurà de triar quan les xifres i la sentència apareguin. Pot denunciar la burla que representa per Catalunya tot aquest teatre rebutjant l’acord de finançament i l’autoritat del TC sobre les decisions preses pel poble de Catalunya.
Però també pot donar per bones ambdues coses i vendre fum a la militància i als conciutadans per no trencar amb el ”Status Quo” actual tant de Govern com de País.
A nivell intern la tria ja a estat feta.
Joan Puigcercós Podria haver optat per escoltar els plantejaments polítics i estratègics que Esquerra Independentista ha anat explicant, plasmats en el document polític aprovat el dia 20 de juny en Assemblea: Torna l’Independentisme, Torna Esquerra Republicana.
En canvi ha triat tancar un acord amb el sector Carod que li garanteix ser el candidat del Partit per encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya. En canvi es fa lloc a l’executiva a gent d’aquest sector i s’abraça la seva filosofia de “la pluja fina” i del “Govern, Govern”.
Si agafem com a punt de partida aquesta primera tria, des de Esquerra Independentista no som massa optimistes respecte la segona. Tot i que esperem no tenir raó creiem que el nostre President Joan Puigcercós ja ha triat… i s’ha equivocat.
divendres, 26 / juny / 2009
Videos Patum de Lluïment, Patum completa i Patum dels pobres 2009
A Berga, per corpus,Patum de Lluïment, diumenge amb nans nous i nans vells:
Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:
I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa:
Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:
I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa:
Pla de Dinamització societat de la informació del Berguedà i xerrada Vicent Partal
Aprofitant la presentació del Pla de dinamització de la societat de la informació al Berguedà,va prendre paraula el President del consell Comarcal,Sergi Roca, del representant de Localred i per cloure el director de Vilaweb, el valencià, Vicent Partal,a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga, dirigint preguntes a interlocutors sobre mancances de fibra òptica,dèficits telefònics, etc, que podeu recordar en els videos següents:
Sobirania i Progrés, amb l´enquesta de majoria independentista
Fa setmanes enrere, va tenir lloc xerrada de presentació a Manresa , per part de l´entitat Sobirania i Progrés, de la que en formo part, presentant interesant estudi de l´UOC,de la mà de Miquel Strubell, en relació a la voluntat d´exercir l´autodeterminació amb resultats positius sorprenents. A continuació teniu els diferents videos de la xerrada i l´enriquidor debat posterior, amb diferents estratègies per bastir una majoria social autodeterminista ferma:
Exposició sobre el President Lluís Companys, a Manresa
Una personalitat que amb exposcions com aquesta, no queda en l´oblit:
diumenge, 24 / maig / 2009
Volem veure la final de la Champions League en Català !
Per drets televisius, s´imposibilitarà que els vora 13 milions de catalanoparlants, tenint a la final un equip català com és el F.C.Barcelona, es vegin limitats de poder-lo fruir en la llengua catalana.
Pels drets televisius a Catalunya i Espanya, per part d´Antena3 i CANAL+, que fins al dia d´avui no s ha caracteritzat per impulsar el plurilingüisme i la diversitat lingüística en les transmissions esportives i televisives habituals, cultivant el monolingüisme en castellà.
Difonem aquest grup al Facebook per forçar una desconnexió i transmissió dels comentaris del partit entre el Barça i el Manchester en català pels territoris de parla catalana, amb la mateixa naturalitat com parla oficialment un dels dos equips finalistes de la Copa d´europa 2009.
Volem veure la final de la Champions League en català!
A més, les darreres informacions són que per disimular l´únic que es farà és una panatalla gegant al Maremàgnum, de Barcelona, en català per fer-hi connexions en directe realitzat per periodista David Puig(BarçaTV) a canvi de cedir drets de transmissió del partit al Miniestadi. Però la realitat és que la gent d arreu del país, haurà de suportar els protagonistes de la transmissió per ANTENA3, els no precisament barcelonistes Matías Prats,José Antonio Luque i Manu Sánchez, amb el que ja és dit tot.
http://www.formulatv.com/1,20090522,11472,1.html
Si volem per a tothom una transmissió en català,segueix, els passos per a convidar altres persones a aquest grup, són els següents:
1er. - Uneix-te a aquest grup.
2on. -Prem "Convidar a gent a unir-se al grup" al menú de la dreta.
3r. –Selecciona tots els amics.
4rt - Prem "Enviar invitacions"
5è - Posa un enllaç al teu perfil i fes clic a "Compartir +"
6è – Per acabar, prem "Publicar"
MOLTES MERCÈS I VISCA EL BARÇA!
SI A MÉS,VOLS FER ARRIBAR LA TEVA QUEIXA DIRECTAMENT A ANTENA3 I CANAL +:
http://www.antena3.com/PortalA3com/contacta
Pels drets televisius a Catalunya i Espanya, per part d´Antena3 i CANAL+, que fins al dia d´avui no s ha caracteritzat per impulsar el plurilingüisme i la diversitat lingüística en les transmissions esportives i televisives habituals, cultivant el monolingüisme en castellà.
Difonem aquest grup al Facebook per forçar una desconnexió i transmissió dels comentaris del partit entre el Barça i el Manchester en català pels territoris de parla catalana, amb la mateixa naturalitat com parla oficialment un dels dos equips finalistes de la Copa d´europa 2009.
Volem veure la final de la Champions League en català!
A més, les darreres informacions són que per disimular l´únic que es farà és una panatalla gegant al Maremàgnum, de Barcelona, en català per fer-hi connexions en directe realitzat per periodista David Puig(BarçaTV) a canvi de cedir drets de transmissió del partit al Miniestadi. Però la realitat és que la gent d arreu del país, haurà de suportar els protagonistes de la transmissió per ANTENA3, els no precisament barcelonistes Matías Prats,José Antonio Luque i Manu Sánchez, amb el que ja és dit tot.
http://www.formulatv.com/1,20090522,11472,1.html
Si volem per a tothom una transmissió en català,segueix, els passos per a convidar altres persones a aquest grup, són els següents:
1er. - Uneix-te a aquest grup.
2on. -Prem "Convidar a gent a unir-se al grup" al menú de la dreta.
3r. –Selecciona tots els amics.
4rt - Prem "Enviar invitacions"
5è - Posa un enllaç al teu perfil i fes clic a "Compartir +"
6è – Per acabar, prem "Publicar"
MOLTES MERCÈS I VISCA EL BARÇA!
SI A MÉS,VOLS FER ARRIBAR LA TEVA QUEIXA DIRECTAMENT A ANTENA3 I CANAL +:
http://www.antena3.com/PortalA3com/contacta
Servei Atenció al Client CANAL+:
Tel.: 902 11 00 10
Fax: 902 21 31 21
Email: clientes@digital-plus.net
Direcció: Apdo. correos 51.130
28880 Madrid
Tel.: 902 11 00 10
Fax: 902 21 31 21
Email: clientes@digital-plus.net
Direcció: Apdo. correos 51.130
28880 Madrid
divendres, 27 / març / 2009
Manifestació massiva d´estudiants per fer front al Pla Bolonya, a Barcelona
Aquests darrers dies hi ha hagut un veritable exercici des de l´estatus quo de tertulians, mitjans de comunicació de masses diversos sobre la "perillositat" dels estudiants, dels "possibles aldarulls" en la manifestació convocada, que enmarcaven ja els titulars del que potser desitjaven que es produís, una nova repressió policial indiscriminada i es sotarrés el debat real que es els efectes del Pla Bolonya. Hi vai g baixar-hi perquè crec en una universitat pública en què l´ascensor social de les classes populars es garanteixi per a tothom i aportar el granet de sorra, d´una marea humana de milers d´estudiants, com podeu observar en els diversos vídeos del propi CANAL LLIBERTATS a youtube.
Fou pacífica, es desistí davant del cordó policial i es desvià pel carrer Aribau, i va aplegar a milers de joves estudiants universitaris que se´ls aboca a una precarietat laboral i d´implantar-se tal com està previst, en els carreres amb menys èxit, s´acabarà amb postgraus, els màsters, de pagament amb preus inaccesible per a molts milers de fills de treballadors i classes populars, una elitització, me´s ben formada a base de renunciar, qui s´ho pugui permetre a compatibilitzar estudis i treball com succeeix a molts que viuen fora de l´àrea metropoitana, precisament per pagar-se els estudis i el manteniment de viure lluny de la seva comarca o municipi, i d´aquest al Berguedà en conec forces, extrapolable al conjunt de comarques del país.
Detalls significatius: vaig veure mostres de suport de vianants, d automobilistes amb el clàxon, de mestresses de casa amb les ja reconegudes cacerolades des de balcons particulars i gent de certa edat que veieren la repressió policial com si fossin els "nous grisos" però amb color... significant que la nostra lluita estudiantil, és la lluita per un futur millor que el que ens han deixar les generacions anteriors i que l unica pretensió és l´extensió dins un gran mercat europeu de 500 milions de persones, després de la desregulació en les feines precàries, qeuda pressionar salaris a la baixa en les feines qualificades, abans diplomatures i llicenciatures, o degradant-les o trencant el marc estatal laboral i amb una homologació facilitar la mobilitat, que en si no seria negativa, però que sense un marc laboral de mínims, l´objectiu és precaritzar els salaris en els estudiants d´ensenyament universitaris, i al temps, perquè el capitalisme obtindrà tres grans rèdits: introduir els interessos empresarials a les universitats, becant màsters segons les seves prioritats i que mica a mica es vagin abandonant els ensenyaments no "eficients" i introduir els crèdits per estudis, qui s´ho pugui permetre, ampliar l´oferta de professionals a 48 països (quan l´homologació serà fal.làcia ja que a França faran 180 crèdits i aquí 240) amb una clara pressió d´importació d´aquells que vinguin de països amb rendes salarials irrisòries i així maximitzar els beneficis empresarials, i com em va dir una de les redactores del llibre blanc de Bolonya, que ens anem oblidant dels curriculums de feina actuals, ja que el que ens té preparats el capitalisme global és ofertes de feina per coneixements especifics.
Un negoci rodó, la superespecialització que no hauran d´interioritzar els empreses, i farà que calgui reciclatge continu als treballadors, qui s´ho pugui permetre i amb uns salaris amb clara pressió a la baixa perquè l´oferta de professionals serà més àmplia, en un context de contenció global de la demanda de llocs de treball.
Els estudiants no només es manifesten, sinó defensen un model de societat me´s just, que enlloc diu que el desplegament de l´EEES hi hagi més dotació pressupostària ni més beques que garanteixi un accés a l´ensenyament superior. I aquí el conseller Huguet, conjuntament amb el conseller Joan Saura, és comprensible que s´emportin el blanc de les critiques d´estudiants i es demani la seva dimissió, ja que declaracions tipus "o Bolonya o Franquisme" o que els que es "manifesten són minoria radical" i donar suport a rectors"sense paliatius" per les decisions del desallotjament i emmudir per la càrrega policial, és una exemplarització del no diàleg i que cada cop més veus a dins i fora d´ERC es tingui el convenciment d´un cert sindrome d´estocolm gobernamental a qualsevol preu , quan el que cal amb estudiants, professors ,que cal amb estudiants ,professors per definir una universitat que formi persones i prepari un futur amb justícia social i dignitat i futur pel país.
La desconexió amb sectors socials representatius de la societat fa allunyar a cada cop més votants d´ERC, amb una exitosa i pacifica mobilització estudiantil i si no hi ha capacitat per crear espais de debat real, millor és retirar-se a temps i donar relleu a persones que generin major cintura política per fer front als reptes de present i futur, per higiène democràtica .
divendres, 20 / març / 2009
Tornen els grisos?
Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.
A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.
Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.
En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.
Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.
I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:
divendres, 13 / març / 2009
Conseller Huguet: vostè faci de Conseller que d´altres ja treballem per garantir referèndum assembleari vinculant
A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social.
I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".
I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.
Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.
Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país.
Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.
Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.
Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.
I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.
La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.
, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.
I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.
dimarts, 10 / març / 2009
Tomàs Sayes, en vaga de fam en defensa ensenyament públic davant Pla Bolonya
Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:
Visita i opinió ocupació Universitat de Barcelona(UB) davant el Pla Bolonya
Aquí teniu una visió de fora dins l´universitat de Barcelona(UB), en l´actualitat, en un dia dissabte tranquil:
I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari:
I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari:
dijous, 5 / març / 2009
Com controlar els moviments irregulars de capitals de la banca: la moneda telemàtica
A continuació teniu un vídeo ,amb conversa amb Joan Parés, del Centre d´Estudis Joan Bardina que era un pedagog republicà, però aquesta entitat estudia el pensament d´Agustí Chalaux, qui per casuistica va estrenyer coneixença amb directiu del banc francès PARIBAS, descobrint informe secret per controlar els milions ara d´euros de moviments irregulars de capitals que mouen la banca sense control , i que sovint serveixen epr finançar el narcotràfic, el tràfic d´armes, de persones, d´animals,etc. i que tot plegat es podria controlar fent desapareixer paper moneda i usant la moneda telemàtica, tot un debat de fons, que donaria un gir al model socioeconòmic mundial, condensat en aquesta entrevista:
dijous, 26 / febrer / 2009
PIRELLI Manresa vol eliminar 470 llocs de treball i deixar de fer pneumàtics
Així ho recull la premsa d´aquesta deslocalització encoberta que pretén minimitzar amb noves promeses incertes de reconversió a altres sectors d´energia renovable mentre el que és cert que 470 ex-companys de feina aniran al carrer a fi d´any(UN 90% DELS QUE QUEDEN), amb les mateixes condicions del acord de l´expedient de regulació (55 dies per any treballat), desapareixent la fabricació de pneumàtics, amb més de 75 anys d´història a Manresa, i aquí cla repartir responsabilitats a la globalització que no entén de responsabilitat social corporativa i deslocalitza com és el cas, la classe política sigui direigents estatals, nacionals i locals en generar espectatives no realistes, que es saldaran en salvar amb prou feines la marca amb tasques residuals a les presents i que obre una etapa al Bages i a la Catalunya central de desertitxzació que afectarà de retruc a altres sectors que en depenien com a motor econòmic desapareixen l´economia d´escala que generava, i afectarà al consum al comerç inevitablement. Cal esperar que les promeses dels 4 milions de la Generalitat per l automoció per a formar a afectats epr Expedients de regulació, i donar alternatives reals d´ocupació a través de la formació en altres sectors i tinguin una materialització ràpida i efectiva, també a la Catalunya central, per treballadors/es de Pirelli i d´altres empreses que estan eliminant llocs de treball a marxes forçades , sovint aprofitant-se de les circumstàncies globals per fer ajustaments innecesaris, en empreses que generaven beneficis en registres mercantils .
Notícies a la premsa sobre Pirelli:
- AVUI.CAT
- ACN.CAT
- YAHOO
- TV3.CAT
- COMRÀDIO
divendres, 20 / febrer / 2009
Jaume i, el conqueridor en exposició
Des de Catalunya, sovint es desconeix,com per exemple en el monestir omnipresent d´aquesta localitat de l´interior de València, Simat de la Valldigna, per atzar vam trobar-hi exposició del referent històric, de Jaume I, el conqueridor, una interessant exposició del seu llegat com unificador dels territoris de parla catalana/valenciana del conjunt dels Països Catalans, patrocinat fins i tot per la Generalitat valenciana:
dimecres, 11 / febrer / 2009
Vídeos reivindicació cultura de foc, a Berga
Els trobareu tots clicant al Canal Llibertats.Aquest dissabte va ésser un dia memorable amb convocatòria de més de 350 colles de diables d´arreu del país, a Berga, per defensar la cultura de foc, davant directiva Unió Europea, que depèn la seva interpretació i cotament més àmpli o no, de l´estat espanyol, on sembla que es dirigeixen objectius per garantir les festes de tradició catalana de foc. A continuació teniu vídeos a acte central a l´entorn de Plaça Sant Pere de Berga, amb comparses de Patum incloses, en tirabols:
dimarts, 27 / gener / 2009
Trobada a Berga, en contra directiva europea que restringeix actes de foc com correfocs i la pròpia Patum
Us passo informació de la trobada que ja ha mobilitzat vora a 6.000 adhesions al Facebook en un temps record, en contra de directiva europea 2007/23/CE , i que tindrà el proper dissabte 7 de febrer trobada a Berga per parlar-ne a grups de diables, de correfocs i com no de Patumaires que veuen amenaçat actes de cultura tradicional i popular catalanes de foc, amenaçats per directiva europea.
Programa d´actes:
EL DISSABTE 7 DE FEBRER ENS TROBEM A BERGA!!!
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.
PROGRAMA:
18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.
Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.
PROGRAMA:
18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.
Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.
Manifest:
MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.
Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.
L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.
Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.
divendres, 23 / gener / 2009
Campanya 10.000 a Brusel.les per l´autodeterminació. Com fer reserva
Objectiu: 10.000 persones a Brusel.les el proper 7 de març per l´autodeterminació .Per més informació clica aquí.
Vídeo de com fer reserva:
Vídeo de com fer reserva:
dijous, 25 / desembre / 2008
Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es
S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.
Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.
Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:
- ACN
- AVUI
- REGIO7 (consultar edició paper)
dimecres, 17 / desembre / 2008
Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milions de catalans
En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics.
El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut) i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.
I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.
Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.
El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.
dimarts, 18 / novembre / 2008
El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional.Anem cap a la vaga general?
Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.
De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.
I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.
Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.
Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.
Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.
I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.
De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.
I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.
Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.
En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.
I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.
Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.
El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.
En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.
De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".
dijous, 9 / octubre / 2008
Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP de Berga i manifest
A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:
Vídeos de la manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona
Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:
Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:
dimecres, 8 / octubre / 2008
Factura falsa apadrinada per regidor de CIU denota com va Ajuntament de Puig-reig
Després de fer-se públic que hi ha qui al consistori local apadrina factura falsa per ocultar-la als seus socis de govern, que tenen l´alcaldia i la regidoria d´hisenda al´ajuntament de Puig-reig, les tensions fins ara a l´ombra dins l´equip de govern de Puig-reig(IC-EPM-CIU)obrirà un abans i un després en diversos fronts. Per un cantó la deslleialtat dels socis de CIU a l´alcalde i regidor d´hisenda, la manca de transparència que denota que hi hagi part del consistori que insti a fer factures per tal que no constin a partida real a escola parroquial privada concertada que molestaria als socis d´IC, denota la tensió interna a uns mesos del suposat relleu d´alcaldia, que denota que obrir una tempesta política interna, a menys que tenguin files i neguin la major, fet pel qual, com ja es parla a nivell de poble, genera dubtes sobre si això ha trascendit, hi ha més casos de factures falses o amb altra partida per camuflar-les a socis i oposició?quins són els números reals de les finances locals?
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.
Factura i nota de premsa ERC-PSC:
Aquí hi ha la nota de premsa conjunta:
L’oposició de l’ajuntament de Puig-reig, ERC-PSC, ens veiem amb la obligació moral de denunciar una actitud de l’equip de govern que ens hem trobat aquesta setmana.
L’oposició com és el seu dret i deure examina els documents que entren i surten del registre de l’ajuntament.El dia 2 d’octubre es va entrar un document a l’ajuntament amb el nº 3.812:una empresa entra una factura x amb una cantitat x.Però no és això el que volem denunciar sinó l’anotació que hi vam trobar escrita :” Aquesta factura està canviat el concepte per camuflar-la a l’oposició ,tal i com se’m va demanar ,concepte real: x”
Tampoc ens importa el concepte,sinó l’engany.Amb això volem demostrar que aquest equip de govern s’estimem més enganyar i mentir,que parlar de les coses i dels problemes del poble amb l’oposició,tot i que reiterades vegades els hi hem dit que estem aquí per parlar després ens entendrem o no,però enganyar d’aquesta manera ho trobem d’una baixesa inconmensurable.
Si s’ha fet aquest cop,qui no diu si no ho han fet d’altres vegades?
Que reflexionin bé,que amb aquesta forma de fer han intentat enganyar a l’oposició,però també als seus ciutadans.
JOSEP CLOTET
( REGIDOR D’ERC )
diumenge, 5 / octubre / 2008
Jordi Serra, nou President ERC Catalunya Central, i Marc Gès, després Congrés regional
Jordi Serra, regidor de Roda de Ter,fou escollit nou President ERC Catalunya Central, en assemblea l´Universitat de Vic, i fa balanç del Congrés Regional que l´ha escollit i emmarca el compromís d´integrar membres altra candidatura i marc objectius dels propers 4 anys de Presidència:
I Marc Gès, l´altra candidat en el Congrés a la Presidència d´ERC a la Catalunya Central, fa balanç després de l´elecció de Jordi Serra com a President ERC Catalunya Central:
I Marc Gès, l´altra candidat en el Congrés a la Presidència d´ERC a la Catalunya Central, fa balanç després de l´elecció de Jordi Serra com a President ERC Catalunya Central:
divendres, 26 / setembre / 2008
El Berguedà mima els bolets
Amb els mercats del bolet a Cal Rosal i Guardiola de Berguedà, els boscos frondosos de verdor i pluges recents, s´espera una bona temporada boletaire, que el programa Caçadors de bolets, encara popularitza més, i la pedagogia que es faci , ajudi a que no es malmetin els nostres boscos. I què millor que aprofitar per provar la gastronomia de la comarca, en la denominada cuina del bolet que organitza el gremi de restauració del Berguedà,amb menús especials amb bolets:
- Fins a mitjans de novembreEl Berguedà mima el boletLes intenses precipitacions de la primavera i les pluges recents dels darrers dies n’auguren una bona temporada i és per això que al Berguedà ja fa dies que es freguen les mans. El bolet recupera tota la seva esplendor amb l’arribada de la tardor i es revela com un dels protagonistes de la cuina del moment.
Plegar-los, tastar-los i, en definitiva, gaudir-los en una de les terres de bolets per excel·lència és tot el què ofereix –que no és poc- les jornades La Cuina del Bolet, protagonitzades per diferents restaurants de la comarca fins a mitjans de novembre.
23 restaurants de la comarca -Berga, Casserres, Gósol, Bagà,Saldes, Vilada...- s'han adherit a una nova edició de la Cuina del Bolet i fins a mitjans de novembre ofereixen menús especials dedicats als fongs. De propostes n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques, amb àpats que ballen entre els 23 euros del restaurant de l'Hostal Sant Cristòfol de Santa Maria de Merlès, i els 64,20 euros del conegut restaurant Sala de Berga.
La principal novetat d'enguany són els esmorzars de forquilla que nou d'aquests establiments posaran a disposició dels boletaires que s'acostin al Berguedà a omplir les cistelles. Tota la informació la podeu trobar aquí.
divendres, 12 / setembre / 2008
dijous, 21 / agost / 2008
Reflexions del gastrònom Jaume Fàbregas:"ni Santi Santamaria ni Ferran Adrià fan cuina tradicional"
Un gastrònom eloqüent, amb més de 60 llibres publicats, no es podia resistir a parlar-nos de la cuina dels Països Catalans i de la polèmica entre la cuina de tota la vida i la "tecnoemotiva de Ferran Adrià" com ell ens denomina en el següent vídeo en el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu:
UCE 2008. Reflexions de Biel Majoral
El cantautor emblemàtic de ses illes balears, l´autor de cançó "Jo sóc català", entre molts d´altres, un home compromés amb el seu país, ens parla de situació general social, l´evolució de la llengua catalana i dirigeix missatges clars a les classes populars i als dirigents polítics del país, en el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu:
Reflexions de Jordi Martí Font
En el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu en Jordi Martí, coordinador de la revista Catalunya, ens parla del món llibertari en relació a l´independentisme, l´anarcoindependentisme, i el sindicalisme català en el vídeo següent:
diumenge, 10 / agost / 2008
dijous, 31 / juliol / 2008
Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball
Tenim confirmat ja després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)
En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.
I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.
I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.
En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)
En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.
I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.
I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.
En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.
dimecres, 23 / juliol / 2008
Imatges Aplec Pi de les tres branques
Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyol i francès.
dissabte, 12 / juliol / 2008
XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:
XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
Diumenge 20 de juliol del 2008
A les 11.00, davant del Pi Vell:
- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.
Commemoració del 800 Aniversari del naixement
del rei Jaume I el Conqueridor
- Al bes de l’alba
. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:
. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup
de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.
. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.
. Lectura del poema amb acompanyament musical.
. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.
Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.
Què ens cal fer ara per als Països Catalans?
Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:
. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català
. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador
. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador
. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural
. Mallorca: Rosa Calafat, professora
. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal
Jaume I de Fraga.
. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra
- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.
- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.
- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.
- Llevant de taula:
Durant tota la diada:
- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.
- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,
samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....
- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.
Associació Tradicions i costums.
- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans
. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a
participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.
. Llibret de record de l’aplec d’enguany.
- Taller d’infants.
- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.
Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.
Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.
Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.
Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.
dijous, 12 / juny / 2008
Els treballadors de Pirelli ens manifestarem el dimarts 17 de juny a Plaça S.Jaume de Barcelona
La notícia sobre la propera manifestació que farem per part dels treballadors/es de Pirelli Neumáticos, SA.
, amb 1100 obres de plantilla,el proper dimarts 17 de juny a la Plaça Sant Jaume, ja comença a tenir ressó, per exemple a Expansión, el 3cat24.cat, SEUDIGITAL, el Regio7 que per cert, des que fa la secció d´economia el Carles Blaya, no apareix gairebé qualsevol sindicat que no siguí CCOO i UGT. Serà que la independència periodistica es perd per la familiaritat sindical?
Doncs la manifestació , perquè quedi clar la convoca el comitè d´empresa (CCOO, UGT, CGT, USOC) i no només els actualment majoritaris .
Els treballadors de Pirelli ja fa temps que estem cansats d´esperar decisió que de ben segur fa temps te pressa Pirelli a la seu de Milà , a Itàlia, i que va generar malestar quan sindicats majoritaris , van incentiva l acceptació de pitjors condicions laborals, salarials i de descans en darrer conveni, amb esperança d´una fàbrica nova que garantís els llocs de treball. D´això res de res, i no fa massa es va dir que multinacional faria pública decisió, just quan treballadors marxem de vacances, a mitjans juliol, segons torn. Una fàbrica com la de Manresa que compleix les condicions imposades per direcció italiana, de requalificació dels 125.000 metres quadrats edificables, inversió en I+D+I per part d´inovació, conveni de rebaixa de ocndicions laborals, oferir terrenys per part del Govern català, no ha facilitat fer pública resposta italiana.
I ni tan sols per darreres informacions, el director General de Pirelli,Tronchetti, ha rebutjat entrevista amb Conselelr d´Industria, Josep Huguet. I d´aqui a la manifestació a Plaça Sant Jaume, per tal de demanar l´impicació també del propi President José Montilla.
I el malestar per la incertesa, ja vaig manifestar en el seu moment, com molts d´altres, perquè tant CCOO-UGT s´han negat a fer assemblees col.lectives, només a petits grups en poca estona per torns, per no rebre critiques del paper jugat, la por a l´ús partidista i mediàtic fa que molts no hi prendran part de la manifestació de dimarts, i es pot notar en comentaris del bloc de Santi Vidal de CCOO a Pirelli i d´altres hi serem per responsabilitat, malgrat diferir de com s´han fet les coses. Pirelli no només per Manresa, sinó per empreses subcontractades i pes socioeconòmic a la Catalunya central, pot repercutir fortament en l´economia de la zona, depèn del que passi.
I seran presents, per primer cop que recordi, fins i tot els treballadors d´oficines, els quals varen votar favorable darrer conveni, fet que va decantar el si, per un resultat ajustat, que suposa el xantatge de la incertesa, que a priori s´esvairà d´aqui a un mes.
L´augment de l´accidentalitat a fàbrica, la manca d´inversions, les goteres a teulada que directiva europea li obliga a canviar el 2010, ja que és d´Uralita, que generà aquest Reial Decret . Només cal veure el que passa quan plou un xic. Tercermundista per una fàbrica que ocupa a gairebé a 1100 treballadors/es.
Anirem vestits de feina, amb pancarta pel futur de Pirelli, que no durà sigle sindicals , i que pel que tinc entès serà en castellà, ja que l´elaboren CCOO-UGT inicialment, sense emprar català, com comissió de normalització lingüística recomanaria. Espero que el President delComitè, que em consta que és sensible al tema, faci el manifest en nom del comitè que assenyalarà per a passivitat de politics i l´empresa, es faci en català. Cal reconduir situació i el sacrifici de la manifestació unitària sigui pel bé del futur del conjunt dels treballadors/es de Pirelli.
Us passo el darrer comunicat de la CGT a Pirelli sobre el tema, per saber realitat més plural:
, amb 1100 obres de plantilla,el proper dimarts 17 de juny a la Plaça Sant Jaume, ja comença a tenir ressó, per exemple a Expansión, el 3cat24.cat, SEUDIGITAL, el Regio7 que per cert, des que fa la secció d´economia el Carles Blaya, no apareix gairebé qualsevol sindicat que no siguí CCOO i UGT. Serà que la independència periodistica es perd per la familiaritat sindical?Doncs la manifestació , perquè quedi clar la convoca el comitè d´empresa (CCOO, UGT, CGT
, USOC) i no només els actualment majoritaris .Els treballadors de Pirelli ja fa temps que estem cansats d´esperar decisió que de ben segur fa temps te pressa Pirelli a la seu de Milà , a Itàlia, i que va generar malestar quan sindicats majoritaris , van incentiva l acceptació de pitjors condicions laborals, salarials i de descans en darrer conveni, amb esperança d´una fàbrica nova que garantís els llocs de treball. D´això res de res, i no fa massa es va dir que multinacional faria pública decisió, just quan treballadors marxem de vacances, a mitjans juliol, segons torn. Una fàbrica com la de Manresa que compleix les condicions imposades per direcció italiana, de requalificació dels 125.000 metres quadrats edificables, inversió en I+D+I per part d´inovació, conveni de rebaixa de ocndicions laborals, oferir terrenys per part del Govern català, no ha facilitat fer pública resposta italiana.
I ni tan sols per darreres informacions, el director General de Pirelli,Tronchetti, ha rebutjat entrevista amb Conselelr d´Industria, Josep Huguet. I d´aqui a la manifestació a Plaça Sant Jaume, per tal de demanar l´impicació també del propi President José Montilla.
I el malestar per la incertesa, ja vaig manifestar en el seu moment, com molts d´altres
, perquè tant CCOO-UGT s´han negat a fer assemblees col.lectives, només a petits grups en poca estona per torns, per no rebre critiques del paper jugat, la por a l´ús partidista i mediàtic fa que molts no hi prendran part de la manifestació de dimarts, i es pot notar en comentaris del bloc de Santi Vidal de CCOO a Pirelli i d´altres hi serem per responsabilitat, malgrat diferir de com s´han fet les coses. Pirelli no només per Manresa, sinó per empreses subcontractades i pes socioeconòmic a la Catalunya central, pot repercutir fortament en l´economia de la zona, depèn del que passi.I seran presents, per primer cop que recordi, fins i tot els treballadors d´oficines, els quals varen votar favorable darrer conveni, fet que va decantar el si, per un resultat ajustat, que suposa el xantatge de la incertesa, que a priori s´esvairà d´aqui a un mes.
L´augment de l´accidentalitat a fàbrica, la manca d´inversions, les goteres a teulada que directiva europea li obliga a canviar el 2010, ja que és d´Uralita, que generà aquest Reial Decret
. Només cal veure el que passa quan plou un xic. Tercermundista per una fàbrica que ocupa a gairebé a 1100 treballadors/es.Anirem vestits de feina, amb pancarta pel futur de Pirelli, que no durà sigle sindicals , i que pel que tinc entès serà en castellà, ja que l´elaboren CCOO-UGT inicialment, sense emprar català, com comissió de normalització lingüística recomanaria. Espero que el President delComitè, que em consta que és sensible al tema, faci el manifest en nom del comitè que assenyalarà per a passivitat de politics i l´empresa, es faci en català. Cal reconduir situació i el sacrifici de la manifestació unitària sigui pel bé del futur del conjunt dels treballadors/es de Pirelli.
Us passo el darrer comunicat de la CGT a Pirelli sobre el tema, per saber realitat més plural:
| COMUNICAT VAGA | | |
Respecte a la concentració la CGT creu que no hi ha d’haver cap mena de simbologia sindical, hem d’anar com a treballadors de Pirelli. El manifest que es porti ha de ser llegit pel president del Comitè, així com també ha de fer les posteriors declaracions a la premsa com a màxima figura del mateix i si ens rep algú de la Generalitat tenir representació de tots els grups sindicals sempre que siguin membres del Comitè.
La CGT també creu que la concentració davant de la Generalitat ha de ser precedida d’una marxa des del punt d’arribada dels autocars fins a la mateixa Plaça Sant Jaume.Si volen soroll tindran soroll!
Ens veiem el proper dimarts vestits amb roba de feina.
- WEB CGT PIRELLI
- BLOC CGT PIRELLI
MANRESA, 11 DE JUNY DE 2008 CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL Federació local de Sindicats de ManresaC/ Circumval·lació 77 , 2on. 08240 MANRESA Tel. 93 874 72 60 Fax. 93 874 75 59e-mail: cgt-pirelli@hotmail.com
diumenge, 13 / abril / 2008
L'aigua és un dret
D’ençà que la sequera ens amenaça amb deixar-nos sense aigua a les aixetes de l’àrea de Barcelona, s’ha destapat la caixa dels trons a tot el país. Aquesta és una reacció que podem considerar exagerada i/o insolidària en molts casos, però que alhora té el seu fonament en les formes emprades des de l’administració de la Generalitat, no només ara sino també al llarg del mandat de l’expresident Pujol.El problema actual és que s’ha intentat trobar una solució a corre cuita i en un marc de silenci administratiu i de desinformació de les decisions preses pel govern. Davant d’una situació d’emergència nacional com aquesta, que pot afectar a gairebé 6 milions de persones de Barcelona i àrea metropolitana, s’hauria d’haver fet seure en una taula a tots els responsables territorials i per descomptat també als principals usuaris d’aigua de les comarques de fora de l’àrea metropolitana, diguem-ne comunitats de regants, per exemple. I enlloc d’això s’ha prés una decisió que després ha estat massa complicada d’explicar, tard i malament.
A més ens trobem amb una reacció del principal partit de l’oposició que, en clau absolutament partidista, ha optat per utilitzar una emergència nacional com aquesta tornant altre cop a parlar d’una obra (el trasvassament del Roine) que tardaria anys en poder ser realitat. Encara que, suposem, aquesta fos la gran solució als problemes d’aigua que pateix Catalunya, com deia l’expresident “ara, no toca”. A més, no tota la culpa de la reacció contrària a aportar aigua a la metrópoli catalana ha estat culpa de l’enrevesada gestió que se n’ha fet per part de l’administració actual. També és cert que la política de comarques que van practicar els governs de CiU durant vint-i-tres anys, ha col•laborat a generar aquest sentiment de que Barcelona i rodalies (on tradicionalment CiU no treia un gran rendiment en vots), ha sobreutilitzat els recursos existents de la resta del país, sense tenir en compte algunes dades com per exemple, que a l’àrea metropolitana viu quasi el 80% de la població i consumeix poc més del 20% de l’aigua del país, i a la resta de comarques és justament a l’inrevés.
Aquesta diferència del consum és absolutament justificable, doncs els sistemes de regadiu de l’agricultura catalana necessiten d’un gran volum d’aigua per treure’n profit de les terres. És per tant aquest el camí que hem de seguir en el futur; s’ha de millorar els sistemes de reg i substituir-los per sistemes de reg més eficient. Ara bé, això costa molts euros, i el pagés mitjà ja n’està fart de que cada cop tingui menys marge de benefici en la seva feina, en benefici dels intermediaris que són els qui de debó “es guanyen les garrofes”.
Cal un gran pacte nacional sobre l’aigua. Cal involucrar especialment als agricultors i també als majoristes que hi ha entre aquests i el consumidor final. Cal que l’administració aboqui recursos econòmics i mitjans tècnics per fer-ho possible. Cal que les grans empreses de subministrament d’aigua s’impliquin també econòmicament, perque aquestes empreses venen el producte (aigua) al consumidor final (ciutadans), i no han de pagar aquest producte ja acabat abans (es a dir, que el reben apte per vendre), per tant cost de producció del producte zero, i únicament s’encarreguen de la xarxa de distribució. Aquesta és una prioritat nacional i s’ha de tractar com a tal.
Però mentrestant, l’emergència nacional és ara i no podem esperar solucions de futur. Això vol dir que l’aigua que ha d’arribar, ha de ser d’allà on n’hi hagi. No estem parlant de portar aigua per abastir un gran centre turístic a l’estil Marina d’Or, ni per regar camps de golf. Estem parlant d’aigua per consum de boca i per higiene personal. A qualsevol que cregui que l’aigua no s’ha de portar a Barcelona, que s’imagini com pot ser un dia sense aigua per una família amb nens que ha de rentar roba, dutxar-se, cuinar, fregar, etc. Doncs aquest és el tema, ara.
Això vol dir que s’ha d’optar per solucions ràpides i segures. També des de l’administració s’ha de tenir en compte que les mesures d’emergència (vaixells, interconnexions de xarxes, trasvassaments,…) han de ser reversibles quan acabi la situació; i alhora l’administració ha de fer-se mereixedora de la confiança ciutadana amb transparència i participació real de totes les parts implicades.
En resum, cal fer les coses bé sense intentar amagar els fets. Cal prendre les mesures d’emergència justes, precises i reversibles. Cal continuar amb les solucions a mitjà termini iniciades, com ara la dessalinització. I cal finalment treballar per preparar el país a llarg termini, tenint en compte mesures d’estalvi i de proveïment d’aigua.
La riquesa d’un país és en gran part generada per l’aigua, i en el futur encara serà més important tenir resolta aquesta qüestió. La ciutadania, especialment els més petits de les cases, estan conscienciats. Ara cal posar els mitjans.
dilluns, 24 / març / 2008
Hi ha vida més enllà del nou de març
Segons a quí escoltes o segons a quí llegeixes, sembla que hi ha hagut un abans i un després del 9 de març. Potser és així per algunes persones o per alguns partits, però sens dubte, Catalunya no ha sofert cap canvi significatiu respecte als darrers anys.
En el cas del meu partit, ERC, ha obert definitivament un debat que ja era present des de que l’Estatut es va retallar, que va continuar present després de les eleccions del 2006 i que ara ha pres cos mediàtic de cara al proper congrés del partit. I això, creieu-me, és bo; i ho és perquè Catalunya continua patint moltes mancances i amb una Esquerra reforçada després del congrés, podem ser capaços de liderar el projecte sobiraniste del nostre país.
Ara sembla com si els “catalans emprenyats” hagin desaparegut del mapa i potser sí que ho han fet (de moment) del mapa mediàtic, però estic segur de que no tardarem gaire a tenir prous motius per sentir-ne parlar de nou de catalans emprenyats o millor “catalans i catalanes reivindicatius”, m’agrada més reivindicar que emprenyar-me.
De fet, tot continua igual. Els papers de Salamanca continuen sense repatriació, el dèficit en infraestructures continua present, encara no podem decidir sobre l’aeroport del Prat, el recurs contra l’Estatut encara hi és, la negociació del sistema de finançament encara s’ha de fer i a més sembla que Andalusia ens agafa avantatge i pot resoldre-ho abans que no pas nosaltres, els transformadors de Endesa que hi ha als nostres carrers continuen essent vells i obsolets a banda d’antiestètics i en casos determinats perillosos, Rodalies continua en mans de RENFE i sense inversions a la vista, l’horitzó 2014 sense inversió de la Unió Europea i amb la caducitat del finançament que marca l’Estatut assenyalen una data molt problemàtica per al desenvolupament econòmic a Catalunya i a més amb el fantasme d’una crisi internacional que també ens agafarà amb major o menor grau, però que ho farà segur.
Per tant, el resultat polaritzat de les darreres eleccions estatals no ha canviat gran cosa en el panorama, tret de resultats vistos en clau de partit, però mai valorats en clau de país, doncs els resultats que poden marcar molt la política catalana en clau de país són els de les eleccions al Parlament de Catalunya, on la polarització no pot imposar-se.
Efectivament hi ha vida més enllà del 9 de març i efectivament tenim molts reptes pendents d’afrontar. Convé que Esquerra estigui ben asentada de portes endins, perquè en el futur hem de ser la força clau per mantenir viva la flama sobiranista de Catalunya, encara que no l’única. Si mirem anys enrera, només 8 anys enrera, tenim més representació arreu on som, i sí, el darrer cicle electoral ha corregit a la baixa aquesta quota de representació, però si som capaços d’adreçar el rumb, Esquerra té l’oportunitat històrica d’aglutinar aquells sectors que a hores d’ara, tot i ser sobiranistes no hi confien. Això ens permetria donar un salt endavant que ens situaria en una posició privilegiada per poder fer avançar el país cap allà on els sobiranistes volem.
Cal treballar en aquest sentit, després del congrés d’Esquerra no pot haver dubtes ni discrepàncies importants.
En el cas del meu partit, ERC, ha obert definitivament un debat que ja era present des de que l’Estatut es va retallar, que va continuar present després de les eleccions del 2006 i que ara ha pres cos mediàtic de cara al proper congrés del partit. I això, creieu-me, és bo; i ho és perquè Catalunya continua patint moltes mancances i amb una Esquerra reforçada després del congrés, podem ser capaços de liderar el projecte sobiraniste del nostre país.
Ara sembla com si els “catalans emprenyats” hagin desaparegut del mapa i potser sí que ho han fet (de moment) del mapa mediàtic, però estic segur de que no tardarem gaire a tenir prous motius per sentir-ne parlar de nou de catalans emprenyats o millor “catalans i catalanes reivindicatius”, m’agrada més reivindicar que emprenyar-me.
De fet, tot continua igual. Els papers de Salamanca continuen sense repatriació, el dèficit en infraestructures continua present, encara no podem decidir sobre l’aeroport del Prat, el recurs contra l’Estatut encara hi és, la negociació del sistema de finançament encara s’ha de fer i a més sembla que Andalusia ens agafa avantatge i pot resoldre-ho abans que no pas nosaltres, els transformadors de Endesa que hi ha als nostres carrers continuen essent vells i obsolets a banda d’antiestètics i en casos determinats perillosos, Rodalies continua en mans de RENFE i sense inversions a la vista, l’horitzó 2014 sense inversió de la Unió Europea i amb la caducitat del finançament que marca l’Estatut assenyalen una data molt problemàtica per al desenvolupament econòmic a Catalunya i a més amb el fantasme d’una crisi internacional que també ens agafarà amb major o menor grau, però que ho farà segur.
Per tant, el resultat polaritzat de les darreres eleccions estatals no ha canviat gran cosa en el panorama, tret de resultats vistos en clau de partit, però mai valorats en clau de país, doncs els resultats que poden marcar molt la política catalana en clau de país són els de les eleccions al Parlament de Catalunya, on la polarització no pot imposar-se.
Efectivament hi ha vida més enllà del 9 de març i efectivament tenim molts reptes pendents d’afrontar. Convé que Esquerra estigui ben asentada de portes endins, perquè en el futur hem de ser la força clau per mantenir viva la flama sobiranista de Catalunya, encara que no l’única. Si mirem anys enrera, només 8 anys enrera, tenim més representació arreu on som, i sí, el darrer cicle electoral ha corregit a la baixa aquesta quota de representació, però si som capaços d’adreçar el rumb, Esquerra té l’oportunitat històrica d’aglutinar aquells sectors que a hores d’ara, tot i ser sobiranistes no hi confien. Això ens permetria donar un salt endavant que ens situaria en una posició privilegiada per poder fer avançar el país cap allà on els sobiranistes volem.
Cal treballar en aquest sentit, després del congrés d’Esquerra no pot haver dubtes ni discrepàncies importants.
dimecres, 12 / març / 2008
VEURE-HI CLAR EN ELS RESULTATS ELECTORALS
Se que no desperta molt d'interès una carta al director sobre les eleccions perquè n'estem saturats i perquè possiblement diré ximpleries, però observo tants articulistes i tertulians que en diuen de tan grosses que se m'ha esvaït la vergonya. Vull refutar alguns grans "llocs comuns" d'aquests dies: 1) "ERC s'ha enfonsat". No, ERC ha fet el segon millor resultat de la seva història a unes generals. Lògicament ha tret menys que a les últimes, quan Aznar feia planter d'independentistes sobrevinguts, però no s'han de posar nerviosos perquè la tendència general, tret de conjunturals oscil·lacions, és ascendent i, amb la idea d'España que es té més enllà de l'Ebre, seguirà havent-hi un futur abonat per a l'independentisme. 2) "ICV-IU ha tingut un gran fracàs". No tant. Pot anar bé el relleu de Llamazares si porta un canvi d'actitud, però més que res IU ha estat víctima altre cop del vot útil i del sistema de recompte. Però difícilment pot desaparèixer una opció política que han votat 950 mil persones. Si IU plegués, immediatament caldria fundar un altre partit que tingués el mateix punt de vista. Per tant, el mal resultat serà un revulsiu que dotarà el país d'una esquerra més exigent socialment i més combativa davant la deriva dretana del PSOE (que augmentarà en coalició amb CiU). IU està cridada a tenir un gran paper en el futur d'aquesta España socialment injusta i desequilibrada. 3) "CiU ha aguantat capitalitzant l'estatut". Fals, CiU va trair Catalunya al acceptar un estatut rebaixat. El que passa és que als votants de dretes de CiU no els és tan senzill de practicar el vot útil amb el PSC per anticatalà i per l'aureola d'esquerres dels dits socialistes. I encerten que el seu vot útil és que CiU sigui forta a Madrid. Tan de bo els votants d'ERC i ICV-EUiA tinguessin semblant saviesa... 4) "ZP ha recollit els fruits de la feina ben feta i el PSC ha capitalitzat el tripartit". Aquest potser sigui l'error més sorprenent: Precisament han guanyat perquè ho ha fet força malament! M'explico: Els partits que són al govern, en la segona legislatura tenen tots els números per treure majoria absoluta perquè, sense gaire desgast, poden publicitar l'obra de govern. Aquest cop, després de començar força bé (retirada de tropes d'Iraq, noces gais i llei de dependència), el govern de ZP s'ha torçat: ha reduït les arques estatals en abaixar els impostos, ha fet polítiques proempresarials i antiobreres, ha augmentat la despesa militar, ha descafeïnat l'estatut català, va deixar morir la negociació amb ETA per por a rebre crítiques del PP, ha invertit en un tren elitista com l'AVE i ha seguit desinvertint en els trens de rodalies, i ha acabat la legislatura amb un perfil més que indefinit. Això ha fet que el PP s'acostés en les enquestes i ha revitalitzat el vot antiPP, motivat per la por i no pas pels mèrits del govern. Si el nostre sistema electoral fos a dues voltes, igualment ZP hauria acabat derrotant Rajoy, però a la primera volta s'hauria visibilitzat el desencant amb els socialistes. Jordi Oriola i Folch
dilluns, 3 / març / 2008
Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem
Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?
dilluns, 25 / febrer / 2008
Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament
Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.
CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.
CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.
diumenge, 17 / febrer / 2008
SUNDAY, 17.02.2008
A NEW STATE IS BORN
CONGRATULATIONS KOSOVA
(MAY CATALONIA BE THE NEXT STATE IN EUROPE)
dissabte, 16 / febrer / 2008
Sucursalisme de conveniència
Encara estem de precampanya i Convergència i Unió ja ens ha mostrat les cartes de joc que farà servir. Segons ha dit l’Artur Mas pensen supeditar un pacte de govern amb el PSOE, al fet de que el govern d’entesa de Catalunya passi a la història, es clar, amb éll accedint a la presidència de la Generalitat.La invitació oberta a la sociovergència que fa el cap de l’oposició és, si més no, reprobable. I més encara si tenim en compte que és éll el qui precissament, acusa al govern de la Generalitat de Catalunya de sucursalisme de Madrid. De fet no hi ha res més sucursalista que pretendre ser president de Catalunya per imposició de Madrid, quan el més correcte és cercar la majoria parlamentària necessària, concretament al Parlament de Catalunya.
Però no és el primer cop que l’Artur Mas pretén aconseguir la cadira de president amb una treta similar. La foto del pacte per l’Estatut amb en Zapatero tenia idèntica intenció. Llavors no va saber calcular el marge d’error i li va sortir el tret per la culata, i ara un cop més, s’ha passat de frenada; doncs amb la seva declaració d’intencions queda prou clar que els seus objectius són únicament personals i partidistes i que votant CiU el vot nacionalista quedarà en un no res, perquè si guanya Zapatero amb el suport de CiU i en Mas és “designat” president a Catalunya, el govern de Catalunya passarà a ser dependent de forma total i absoluta de les decisions de l’estat espanyol.
Si CiU no pot aconseguir aquest pacte, el més probable és que per rebequeria acabin formalitzant un pacte amb el PP. Cal tenir en compte que això ja ha passat no fa pas tants anys. L’excusa podria ser que el PP retirés el recurs contra l’Estatut de Catalunya, per exemple.
Els socialistes tant a Espanya com a Catalunya s’han afanyat a desmentir la possibilitat d’un pacte d’aquestes característiques amb CiU, però francament, després de totes les promeses incomplertes la seva credibilitat està per sota mínims, i això de governar a Catalunya amb Esquerra fa que s’hagin d’empassar massa “galapes”. Val a dir que molt d’apreci per ERC no en tenen, potser perquè saben que és l’únic partit disposat a lluitar de debó per als interessos de Catalunya encara que sigui a base de desmarcar-se del govern tripartit o d’evidenciar els greuges que patim pel que fa a les inversions que hauriem de rebre de Madrid i no acaben d’arribar mai.
divendres, 15 / febrer / 2008
Les dades del Baròmetre de gener
Les dades que s'han conegut avui em porten a fer una reflexió. Sabem que és una enquesta. Com sempre, hi haurà qui ens recordarà que "només" és una enquesta i que, a més, està cuinada i manipulada. Si és així, si l'enquesta ha estat manipulada (que no ho nego ni ho confirmo), m'agradaria que aquestes persones m'expliquessin de quina manera i amb quina finalitat. Es diu que el PSC perd 10 punts per esperonar els votants? Es diu que l'independentisme puja un 2,1 % en dos mesos perquè la gent voti PSC? Es diu que els qui volen un estat dins d'una Espanya federal ja superen els autonomistes per posar sobre la taula una reforma constitucional que no podrà prosperar mai de la vida? No ho entenc.
El Baròmetre del CEO diu que ERC baixa, i això no m'agrada però era previsible. Però diu coses molt interessants que hem de saber aprofitar des de l'independentisme. Resulta que entre els enquestats que volen un estat independent i els que en volen un de federat amb Espanya ja som el 55,8 %. A l'octubre representàvem el 52,7%. Si seguíssim el criteri que es va aplicar a Montenegro, ja seríem independents. Ara la qüestió és explicar al president de la Generalitat que fa quatre dies que hem aprovat un Estatut i que ja no ens serveix, que la gent vol un estat, i que si això vol dir anar a veure el seu amic Zapatero i plantejar el problema del nostre règim jurídic, doncs li toca fer-ho. És allò que vol el poble. I el cuiner de les enquestes és del seu partit, de manera que si no se'l creu el que ha de fer és acomiadar-lo; i si se'l creu, moure fitxa, que deia en Castro.
El Baròmetre del CEO diu que ERC baixa, i això no m'agrada però era previsible. Però diu coses molt interessants que hem de saber aprofitar des de l'independentisme. Resulta que entre els enquestats que volen un estat independent i els que en volen un de federat amb Espanya ja som el 55,8 %. A l'octubre representàvem el 52,7%. Si seguíssim el criteri que es va aplicar a Montenegro, ja seríem independents. Ara la qüestió és explicar al president de la Generalitat que fa quatre dies que hem aprovat un Estatut i que ja no ens serveix, que la gent vol un estat, i que si això vol dir anar a veure el seu amic Zapatero i plantejar el problema del nostre règim jurídic, doncs li toca fer-ho. És allò que vol el poble. I el cuiner de les enquestes és del seu partit, de manera que si no se'l creu el que ha de fer és acomiadar-lo; i si se'l creu, moure fitxa, que deia en Castro.
diumenge, 10 / febrer / 2008
I els abertzales, a quí poden votar?
Una pregunta de fàcil resposta: a cap partit. La il·legalització d'ANV i del PCTV, impedint que presentin les seves llistes a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, priva de qualsevol opció de vot a un important sector de votans d'Euskadi. I recordeu que això se suma al fet de que la cúpula de Batasuna al complet es troba a la presó.Els socialistes han sucumbit a la pressió del PP i dels sectors més conservadors del seu propi partit i han optat finalment per aplicar la llei de partits a les dues formacions basques. Una mesura electoralista i que no té plans de futur més enllà. Crec que aquesta llei s'hauria d'abolir quan abans millor, perquè l'única cosa que aconsegueix és incrementar la fractura social que ja pateix al País Basc.
Si es priva de vot als abertzales, si se'ls impedeix lluitar pels seus objectius per la via de la democràcia, quina opció els quedarà? Realment aquesta és la forma en què es pot derrotar als que trien la via de les armes? L'experiència d'altres països ens diu clarament que no. Mirem cap a l'Ulster, per exemple. Els fruits han arribat quan el diàleg s'ha imposat i no quan, en l'època Thatcher, s'intentava reprimir per la força la lluita armada de l'IRA.
Espanya s'equivoca i tard o d'hora haurar de rectificar. Per què esperar a cercar la fi d'un conflicte que no té cap altre camí per solucionar-se que la via del diàleg i la democràcia?
dijous, 31 / gener / 2008
Subhastes electorals,que venen eleccions.Balanç de les politiques neoliberals del PSOE
El fet d´acostar-se eleccions estatals el proper 9 de març, dona barra lliure neoliberal per prometre encara més eliminar el principal element reequilibrador econòmic, l´estat . I què proposen PP-PSOE? rebaixes fiscals a tort i dret. PSOE amb els 400 euros lineals que tan donen que parlar i el PP prometent rebaixant l´impost de societats, com d´altres, erroniament, enlloc d´acostar-nos a països nòrdics.
Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran? estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar.
Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran? estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar.
Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
I el tribunal de la competència, consolidant els grans loobies de distribució que incrementen el preu dels productes des que es cultiven al camp fins que arriba als comerços. Ies fan dir d´esquerres. Podriem parlar del cas dels sindicalistes Candido i Morala, beneit per PSOE i IU en la "seva democràcia". O la il.legalització de partits politics. O les retallades de drets a l´estatut de l´autònom. O en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball, que és inclòs a l´estatut. No els interessa un Marc català de relacions laborals. Perquè afavoreix la congelació salarial, i essent dels salaris més baixo de la Unió Europea.-
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.
- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.
- Les pensions són de les més baixes d´Europa.
- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)
- L´estat europeu amb major precarietat laboral.
- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.
- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.
- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.
- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?
- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.
- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.
- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)
- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.
- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.
- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.
- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.
- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.
- Dèficit per compte corrent dels majors del món.
- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions
- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.
- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.
- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa
- A la cua d´Europa en matèria de innovació.
- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.
- A la cua de la UE en atenció al pacient.
- Encapçala a Europa en nous casos de sida.
- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.
- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.
- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.
- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.
- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.
- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.
- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.
- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.
- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.
- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.
- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.
- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.
- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.
- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.
- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).
- Lideratge europeu en avortaments
- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans
- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050
- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.
- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.
- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.
- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.
- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.
- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.
- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.
- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.
- Lideratge europeu en immigració il·legal.
- Lideratge europeu en pirateria.
- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.
- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.
- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.
- Lideratge europeu en blanqueig de diner.
- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..
- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.
- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals
El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i politic evident.
I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tumbar la situació. El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme integrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla. I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.
- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.
- Les pensions són de les més baixes d´Europa.
- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)
- L´estat europeu amb major precarietat laboral.
- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.
- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.
- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.
- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?
- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.
- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.
- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)
- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.
- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.
- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.
- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.
- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.
- Dèficit per compte corrent dels majors del món.
- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions
- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.
- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.
- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa
- A la cua d´Europa en matèria de innovació.
- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.
- A la cua de la UE en atenció al pacient.
- Encapçala a Europa en nous casos de sida.
- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.
- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.
- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.
- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.
- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.
- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.
- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.
- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.
- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.
- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.
- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.
- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.
- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.
- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.
- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.
- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).
- Lideratge europeu en avortaments
- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans
- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050
- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.
- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.
- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.
- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.
- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.
- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.
- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.
- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.
- Lideratge europeu en immigració il·legal.
- Lideratge europeu en pirateria.
- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.
- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.
- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.
- Lideratge europeu en blanqueig de diner.
- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..
- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.
- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals
El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i politic evident.
I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tumbar la situació. El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme integrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla. I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.
dissabte, 19 / gener / 2008
Galeuscat alternativa?
Front comú gallec-basc-català per plantar cara a Espanya. Això és el que pretenen BNG, PNV i CiU.
D'entrada he de dir que no crec que cap dels tres partits tingui prou autoritat per representar a les seves nacions respectives, això és una representació sectària i en cap cas respon a la realitat nacional de gallecs, bascos i catalans.
En segon lloc, tampoc crec que aquesta mena d'unió de forces tingui un caire sobiranista, al menys en la part que toca a CiU. Cal tenir en compte que el cap de llista és Duran Lleida i aquest ja s'ha fartat de dir que ell no és independentista. Partint de la premisa de que sobiranisme = independentisme, doncs ja ho tenim.
A més, si recordem precedents recients, tant BNG com PNV no van donar suport a CiU quan aquests demanàven la dimissió de la ministra de foment. Això s'anomena matrimoni de conveniència.
Sr. Mas i companya, no s'equivoquin. Vostès per si sols no representen a Catalunya i molt menys encara la vessant sobiranista de Catalunya i els seus companys de Galeuscat, escombraran cap a casa seva sempre que calgui. Jo crec que Euskadi i Galícia han de fer el seu camí igual que l'ha de fer Catalunya. No cal que el fem junts, tot i que ens donem suport. Cerquin vostès els aliats a casa encara que per això hagin d'esforçar-se una mica per arribar a acords.
El camí l'hem de traçar a Catalunya, entre totes les forces catalanistes i sumant una majoria suficient. De passada, aprenguem dels que, com Euskadi, Escòcia o Quèbec ens porten avantatge. Aprenguem del que han fet bé i també del que han fet malament. Catalunya la farem independent els catalans i les catalanes, amb els còmplices que calguin, però amb el nostre esforç i determinació.
diumenge, 13 / gener / 2008
Ni TGV ni Rodalies
Ha quedat molt més que clar, que la manifestació de l’1-D i el clam popular que es va produïr als carrers de Barcelona, tan se’ls enfot a Madrid.Primer va ser la sèrie inacabable de “cagades” que han fet impossible que a hores d’ara el TGV arribi a Barcelona; i ara, la “promesa” d’en Zapatero de que a primers d’any l’estat espanyol traspassaria el servei de Rodalies a la Generalitat, ha acabat, un cop més en un “no res”.
Res de res, això és el que tenim. Ni TGV ni Rodalies. La presa de pèl continua i a més el govern espanyol ja no s’amaga darrera de cap excusa. La cara de tontos d’en Montilla i en Saura després de la bilateral Estat-Generalitat ho reflectia perfectament. Un cop més ens han pres el pèl. El “talante” ja és igual; l’important és que a Espanya doni la sensació de que l’estat no cedeix davant de les reclamacions dels catalans. Això potser donaria arguments creíbles al PP.
Ara del que es tracta és de que els Socialistes ens prepararan el seu rodet mediàtic de cara a les eleccions del 9 de març. Un rodet mediàtic que haurà de fer oblidar a casa nostra les contínues promeses incumplides i als navarresos que no van poder dur a terme un canvi de govern molt necessari, perquè el PSOE els ho va prohibir.
El millor que ens pot passar als catalans i catalanes, és que tant el PSOE com el PP siguin castigats a les urnes, en benefici d’altres opcions. Ara bé, si mirem les alternatives cal descartar automàticament als Ciudadanos, perquè per això ja hi és el PP; CiU, en cas de que pugui pactar amb el PP ja sabem el que farà i si poden pactar amb el PSOE doncs tres quarts del mateix. No notarem la diferència. La política de “peix al cove” ja l’hem tastat i no ha funcionat pas. En part és gràcies a aquesta dinàmica que Catalunya està en la situació actual.
Ens queden ERC i ICV-EUiA. No cal que us digui quin partit és la meva opció, ja sabeu on és casa meva. La meva opció sempra serà la que aposta per la nostra independència i això només ens ho ofereix ERC. Aquesta és segur, l’opció que li fa menys gràcia a ZP, que ja ha deixat clar que com a soci prefereix a CiU; per alguna cosa dolenta per a ell i bona per a Catalunya serà.
Pel que fa als eco-socialistes, els falta desmarcar-se decididament dels psocialistes, molt especialment en aquells temes que afecten al nostre país. Sembla ser que comencen a caure de la figuera i se n’adonen de que el meravellòs estatutet que tant van aplaudir, no s’acabarà de desplegar mai i de que totes les promeses que ens fan els socialistes se les passen pel “forro” i es queden tan amples. Sembla ser que comencen a estar una mica emprenyats i ara que estem en plena pre-campanya ho volen fer notar. Em felicito francament, però aquest estatus cal mantenir-lo després de les eleccions independenment dels resultats que surtin.
Un bon amic em va dir un dia que els d’Iniciativa eren com la “torna”. Aquell tròs de pa que anys enrera et donàven a la fleca per completar el pes del pa que compràvem. La torna dels socialistes, que els aporten a aquests darrers una mica d’allò que els falta i als primers ja els va bé així, perque poden anar en el carro del govern.
Hi ha temes casolans en els que ERC i ICV-EUiA coincideixen com ara la MAT o el Quart Cinturó, i en canvi això no es nota massa a l’hora de fer front comú. És una mica com que cadascú fa la seva. A mí no em semblaria malament que en determinades qüestions totes dues formacions es posesin d’acord, i sense l’arbitratge dels socialistes que al final el que fa és allunyar-nos dels objectius. Ja en alguna entrada anterior a aquesta he fet esment de que si ERC i ICV-EUiA sumen els seus escons al Parlament, fan la segona força parlamentària per davant dels socialistes i això hauria de servir per restar-los poder.
En definitiva i tornant al principi del fil, que no tenim ni TGV, ni rodalies, ni els papers de Salamanca, ni les balances fiscals,… i que tot això ho hem de tenir molt en compte a l’hora de decidir el vot, també tenint en compte, es clar, que a l’altre extrem del sistema bipolar de partits estatals, amb el PP no trobarem pas la solució.
dilluns, 24 / desembre / 2007
Les cúpules de CCOO i UGT abracen l´espanyolisme radial a l´oposar-se al traspàs de l´Inspecció de Treball
Aquest fi d´any 2007 laboralment, hi ha hagut dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.
Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.
Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :
CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu
Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.
Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.
Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.
CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.
I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):
Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.
De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.
Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.
Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es.
I també la valoració de la Intersindical Valenciana:
I també la valoració de la Intersindical Valenciana:
Intersindical Valenciana denuncia l'acord de negociació col.lectiva per a 2008.
Intersindical Valenciana critica que per setè any consecutiu se signe un acord interconfederal de negociació col·lectiva que proposa una pujada salarial de menys de la meitat de la pujada de l'IPC de l'any en curs, i sense tenir en compte l'opinió de les treballadores i treballadors afectats per la signatura del mateix.
L'acord signat per les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT respon a un model de negociació col·lectiva allunyat dels interessos del conjunt de la classe treballadora i a un marc de negociació estatal allunyat dels centres de treball i de les empreses, que serveix a la patronal per a imposar els seus criteris i a les cúpules sindicals per a controlar els processos de negociació col·lectiva des de les direccions confederals. Per tant, es condiciona, quan no s'impedeix, la negociació en altres àmbits favorables i propers a les empreses i a les reivindicacions de les treballadores i treballadors.
La signatura del ANC 2008 s'ha fet sense cap debat ni consulta entre el conjunt de les treballadores i treballadors, fet que posa en evidència la pràctica d'un model sindical burocratizat que no té en compte l'opinió del personal afectat per les mesures que contempla. Tampoc s'ha fet cap valoració del resultat dels ANC dels últims anys i la seva repercussió en la millora de les condicions laborals i salarials dels 10 milions de treballadores i treballadors afectats. Però si la forma no és la més adequada per a arribar a acords amb les patronals, el fons del mateix no és molt millor. La política de moderació salarial basada en la previsió de la inflació anual suposa que les treballadores i treballadors tornen a pagar la falta de previsió del Govern. Especialment els que no compten en el seu conveni amb la clàusula de revisió salarial (el 32% del sector privat i la totalitat del personal del sector públic). Pèrdua que se sumarà a l'acumulada en els últims anys mentre que els beneficis patronals arriben a índexs molt elevats i s'estén la precarietat i temporalitat.
Per altra banda, resulta inconcebible que tant les patronals com UGT i CCOO utilitzen com argument la suposada “ruptura del mercat laboral” per a oposar-se al traspàs de competències en Inspecció de Treball o en altres matèries laborals a les Comunitats Autònomes que han aprovat recentment la modificació dels seus estatuts d'autonomia (Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó o Castella-Lleó) o que les tenen des de fa temps (País Basc). En definitiva, la Intersindical Valenciana considera que el ANC 2008 no respon als interessos del conjunt de les treballadores i treballadors, no aposta per un repartiment més just de la riquesa ni dels beneficis patronals ni acabarà amb els problemes que té plantejat el mercat laboral ni amb les causes de la sinistralitat laboral.
València, 22 de desembre de 2007
diumenge, 23 / desembre / 2007
CATALUNYA OPINA: Una eina transversal d´opinió a Catalunya
Aquest webloc pretén aglutina transversalment aquells/es blocaires i internautes que aportin opinió general a nivell de país per avançar en la reconstrucció social i nacional de Catalunya per tal d esdevenir un país sobirà i també hi posin en aquest espai la seva opinió.
Per ser col.laborador/a i editar les teves opinions transversalment, escriu-me a: llibertats@gmail.com i podràs dir la teva amb molts d´altres ben aviat.
Salutacions cordials.
Moisès Rial.
Per ser col.laborador/a i editar les teves opinions transversalment, escriu-me a: llibertats@gmail.com i podràs dir la teva amb molts d´altres ben aviat.
Salutacions cordials.
Moisès Rial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
