Hi ha vida més enllà del nou de març

Segons a quí escoltes o segons a quí llegeixes, sembla que hi ha hagut un abans i un després del 9 de març. Potser és així per algunes persones o per alguns partits, però sens dubte, Catalunya no ha sofert cap canvi significatiu respecte als darrers anys.

En el cas del meu partit, ERC, ha obert definitivament un debat que ja era present des de que l’Estatut es va retallar, que va continuar present després de les eleccions del 2006 i que ara ha pres cos mediàtic de cara al proper congrés del partit. I això, creieu-me, és bo; i ho és perquè Catalunya continua patint moltes mancances i amb una Esquerra reforçada després del congrés, podem ser capaços de liderar el projecte sobiraniste del nostre país.

Ara sembla com si els “catalans emprenyats” hagin desaparegut del mapa i potser sí que ho han fet (de moment) del mapa mediàtic, però estic segur de que no tardarem gaire a tenir prous motius per sentir-ne parlar de nou de catalans emprenyats o millor “catalans i catalanes reivindicatius”, m’agrada més reivindicar que emprenyar-me.

De fet, tot continua igual. Els papers de Salamanca continuen sense repatriació, el dèficit en infraestructures continua present, encara no podem decidir sobre l’aeroport del Prat, el recurs contra l’Estatut encara hi és, la negociació del sistema de finançament encara s’ha de fer i a més sembla que Andalusia ens agafa avantatge i pot resoldre-ho abans que no pas nosaltres, els transformadors de Endesa que hi ha als nostres carrers continuen essent vells i obsolets a banda d’antiestètics i en casos determinats perillosos, Rodalies continua en mans de RENFE i sense inversions a la vista, l’horitzó 2014 sense inversió de la Unió Europea i amb la caducitat del finançament que marca l’Estatut assenyalen una data molt problemàtica per al desenvolupament econòmic a Catalunya i a més amb el fantasme d’una crisi internacional que també ens agafarà amb major o menor grau, però que ho farà segur.

Per tant, el resultat polaritzat de les darreres eleccions estatals no ha canviat gran cosa en el panorama, tret de resultats vistos en clau de partit, però mai valorats en clau de país, doncs els resultats que poden marcar molt la política catalana en clau de país són els de les eleccions al Parlament de Catalunya, on la polarització no pot imposar-se.

Efectivament hi ha vida més enllà del 9 de març i efectivament tenim molts reptes pendents d’afrontar. Convé que Esquerra estigui ben asentada de portes endins, perquè en el futur hem de ser la força clau per mantenir viva la flama sobiranista de Catalunya, encara que no l’única. Si mirem anys enrera, només 8 anys enrera, tenim més representació arreu on som, i sí, el darrer cicle electoral ha corregit a la baixa aquesta quota de representació, però si som capaços d’adreçar el rumb, Esquerra té l’oportunitat històrica d’aglutinar aquells sectors que a hores d’ara, tot i ser sobiranistes no hi confien. Això ens permetria donar un salt endavant que ens situaria en una posició privilegiada per poder fer avançar el país cap allà on els sobiranistes volem.

Cal treballar en aquest sentit, després del congrés d’Esquerra no pot haver dubtes ni discrepàncies importants.

VEURE-HI CLAR EN ELS RESULTATS ELECTORALS

Se que no desperta molt d'interès una carta al director sobre les eleccions perquè n'estem saturats i perquè possiblement diré ximpleries, però observo tants articulistes i tertulians que en diuen de tan grosses que se m'ha esvaït la vergonya. Vull refutar alguns grans "llocs comuns" d'aquests dies: 1) "ERC s'ha enfonsat". No, ERC ha fet el segon millor resultat de la seva història a unes generals. Lògicament ha tret menys que a les últimes, quan Aznar feia planter d'independentistes sobrevinguts, però no s'han de posar nerviosos perquè la tendència general, tret de conjunturals oscil·lacions, és ascendent i, amb la idea d'España que es té més enllà de l'Ebre, seguirà havent-hi un futur abonat per a l'independentisme. 2) "ICV-IU ha tingut un gran fracàs". No tant. Pot anar bé el relleu de Llamazares si porta un canvi d'actitud, però més que res IU ha estat víctima altre cop del vot útil i del sistema de recompte. Però difícilment pot desaparèixer una opció política que han votat 950 mil persones. Si IU plegués, immediatament caldria fundar un altre partit que tingués el mateix punt de vista. Per tant, el mal resultat serà un revulsiu que dotarà el país d'una esquerra més exigent socialment i més combativa davant la deriva dretana del PSOE (que augmentarà en coalició amb CiU). IU està cridada a tenir un gran paper en el futur d'aquesta España socialment injusta i desequilibrada. 3) "CiU ha aguantat capitalitzant l'estatut". Fals, CiU va trair Catalunya al acceptar un estatut rebaixat. El que passa és que als votants de dretes de CiU no els és tan senzill de practicar el vot útil amb el PSC per anticatalà i per l'aureola d'esquerres dels dits socialistes. I encerten que el seu vot útil és que CiU sigui forta a Madrid. Tan de bo els votants d'ERC i ICV-EUiA tinguessin semblant saviesa... 4) "ZP ha recollit els fruits de la feina ben feta i el PSC ha capitalitzat el tripartit". Aquest potser sigui l'error més sorprenent: Precisament han guanyat perquè ho ha fet força malament! M'explico: Els partits que són al govern, en la segona legislatura tenen tots els números per treure majoria absoluta perquè, sense gaire desgast, poden publicitar l'obra de govern. Aquest cop, després de començar força bé (retirada de tropes d'Iraq, noces gais i llei de dependència), el govern de ZP s'ha torçat: ha reduït les arques estatals en abaixar els impostos, ha fet polítiques proempresarials i antiobreres, ha augmentat la despesa militar, ha descafeïnat l'estatut català, va deixar morir la negociació amb ETA per por a rebre crítiques del PP, ha invertit en un tren elitista com l'AVE i ha seguit desinvertint en els trens de rodalies, i ha acabat la legislatura amb un perfil més que indefinit. Això ha fet que el PP s'acostés en les enquestes i ha revitalitzat el vot antiPP, motivat per la por i no pas pels mèrits del govern. Si el nostre sistema electoral fos a dues voltes, igualment ZP hauria acabat derrotant Rajoy, però a la primera volta s'hauria visibilitzat el desencant amb els socialistes. Jordi Oriola i Folch

Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem

Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?