NO PODEM RESTAR PASSIUS

NO PODEM RESTAR PASSIUS

Si us dic que hi ha un país d’orient mitjà que és perillós per a la
comunitat internacional i que podria constituir una amenaça per a la
proliferació d’armament nuclear en mans poc apropiades, segur que
pensareu en Iran. M’estava referint més aviat a Israel que acaba de
matar a 14 persones d’un comboi humanitari internacional que es
dirigia per mar a Gaza. Per altra banda, el britànic The Guardian
descobreix, a través de documents desclassificat que, el 31 de març de
1975, el llavors ministre de Defensa i actual president d’Israel,
Shimon Peres, va oferir armament nuclear al règim racista de
Sud-Àfrica perquè l’utilitzés com a dissuasió i per a potencials atacs
contra països veïns. Malgrat que la venta no es va consumar, és una
prova que Israel disposa de caps nuclears i que podria oferir-los a
règims tan perillosos com ells mateixos. Són més evidències del que ja
era evident: que Israel és un “país” il•legítim que practica, al seu
torn, un règim inhumà d’apartheid amb els palestins; que no vol usar
altra política que la dels fets consumats, que es beneficia
internacionalment del poder immens dels lobbies econòmics jueus, que
manipula la seva població amb la por al terrorisme que ells mateixos
atien, i que, a través de crear un genocidi planificat, emulen el
genocidi que ells mateixos van patir a mans dels nazis. Com que les
protestes dels governs dels EEUU i l’UE acabaran en no res i com que
Israel se n’enriu de la comunitat internacional, millor que la
ciutadania pressioni a través de l’única cosa que els pot importar:
l’economia. Busqueu a internet com boicotejar els productes
israelians. I més enllà d’aquest boicot popular, a veure si alguns
dels polítics catalanistes pro-israelians s’adonen del que pensa el
poble català –ha estat immensa la manifestació espontània a Barcelona
el dia de la massacre israeliana- i implementen també, amb valentia,
el boicot des de la Generalitat.

Jordi Oriola i Folch

Opinió: Immigració i crisi econòmica

Immigració i crisi econòmica

Ara que a poc a poc es van apagant els ecos de la polèmica generada al voltant de la proposta de l’ajuntament de Vic de negar l’empadronament als immigrants “sense papers”, convindria reflexionar sobre una de les conseqüències de l’esmentada polèmica. S’han fixat amb quina velocitat hem passat de parlar de l’escassa ètica professional del senyor Díaz Ferrán i dels sous d’escàndol dels nostres banquers a sentir a la dreta més dura cridant que els immigrants són els culpables de la manca de recursos públics i de lo dura que està sent la crisi econòmica per als treballadors del país? Fins ara hi havia un ampli consens al voltant de la idea que aquesta crisi venia de molt a dalt, de la cobdícia de bancs, multinacionals i centres financers. No obstant, hem vist com la dreta econòmica i política del país ha aprofitat el debat per assenyalar als immigrants com els autèntics culpables de les penúries econòmiques de la població. Davant d’aquest fet, on eren les veus de sindicats i partits polítics afirmant sense complexos una obvietat com que tant els treballadors autòctons com els immigrants són víctimes d’una crisi econòmica que els hi ha caigut a sobre sense merèixer-ho?

Aitor Carr