Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

TODAY KOSOVO, TOMORROW CATALONIA

SUNDAY, 17.02.2008

A NEW STATE IS BORN

CONGRATULATIONS KOSOVA

(MAY CATALONIA BE THE NEXT STATE IN EUROPE)

Sucursalisme de conveniència

Encara estem de precampanya i Convergència i Unió ja ens ha mostrat les cartes de joc que farà servir. Segons ha dit l’Artur Mas pensen supeditar un pacte de govern amb el PSOE, al fet de que el govern d’entesa de Catalunya passi a la història, es clar, amb éll accedint a la presidència de la Generalitat.

La invitació oberta a la sociovergència que fa el cap de l’oposició és, si més no, reprobable. I més encara si tenim en compte que és éll el qui precissament, acusa al govern de la Generalitat de Catalunya de sucursalisme de Madrid. De fet no hi ha res més sucursalista que pretendre ser president de Catalunya per imposició de Madrid, quan el més correcte és cercar la majoria parlamentària necessària, concretament al Parlament de Catalunya.

Però no és el primer cop que l’Artur Mas pretén aconseguir la cadira de president amb una treta similar. La foto del pacte per l’Estatut amb en Zapatero tenia idèntica intenció. Llavors no va saber calcular el marge d’error i li va sortir el tret per la culata, i ara un cop més, s’ha passat de frenada; doncs amb la seva declaració d’intencions queda prou clar que els seus objectius són únicament personals i partidistes i que votant CiU el vot nacionalista quedarà en un no res, perquè si guanya Zapatero amb el suport de CiU i en Mas és “designat” president a Catalunya, el govern de Catalunya passarà a ser dependent de forma total i absoluta de les decisions de l’estat espanyol.

Si CiU no pot aconseguir aquest pacte, el més probable és que per rebequeria acabin formalitzant un pacte amb el PP. Cal tenir en compte que això ja ha passat no fa pas tants anys. L’excusa podria ser que el PP retirés el recurs contra l’Estatut de Catalunya, per exemple.

Els socialistes tant a Espanya com a Catalunya s’han afanyat a desmentir la possibilitat d’un pacte d’aquestes característiques amb CiU, però francament, després de totes les promeses incomplertes la seva credibilitat està per sota mínims, i això de governar a Catalunya amb Esquerra fa que s’hagin d’empassar massa “galapes”. Val a dir que molt d’apreci per ERC no en tenen, potser perquè saben que és l’únic partit disposat a lluitar de debó per als interessos de Catalunya encara que sigui a base de desmarcar-se del govern tripartit o d’evidenciar els greuges que patim pel que fa a les inversions que hauriem de rebre de Madrid i no acaben d’arribar mai.

Les dades del Baròmetre de gener

Les dades que s'han conegut avui em porten a fer una reflexió. Sabem que és una enquesta. Com sempre, hi haurà qui ens recordarà que "només" és una enquesta i que, a més, està cuinada i manipulada. Si és així, si l'enquesta ha estat manipulada (que no ho nego ni ho confirmo), m'agradaria que aquestes persones m'expliquessin de quina manera i amb quina finalitat. Es diu que el PSC perd 10 punts per esperonar els votants? Es diu que l'independentisme puja un 2,1 % en dos mesos perquè la gent voti PSC? Es diu que els qui volen un estat dins d'una Espanya federal ja superen els autonomistes per posar sobre la taula una reforma constitucional que no podrà prosperar mai de la vida? No ho entenc.
El Baròmetre del CEO diu que ERC baixa, i això no m'agrada però era previsible. Però diu coses molt interessants que hem de saber aprofitar des de l'independentisme. Resulta que entre els enquestats que volen un estat independent i els que en volen un de federat amb Espanya ja som el 55,8 %. A l'octubre representàvem el 52,7%. Si seguíssim el criteri que es va aplicar a Montenegro, ja seríem independents. Ara la qüestió és explicar al president de la Generalitat que fa quatre dies que hem aprovat un Estatut i que ja no ens serveix, que la gent vol un estat, i que si això vol dir anar a veure el seu amic Zapatero i plantejar el problema del nostre règim jurídic, doncs li toca fer-ho. És allò que vol el poble. I el cuiner de les enquestes és del seu partit, de manera que si no se'l creu el que ha de fer és acomiadar-lo; i si se'l creu, moure fitxa, que deia en Castro.

I els abertzales, a quí poden votar?

Una pregunta de fàcil resposta: a cap partit. La il·legalització d'ANV i del PCTV, impedint que presentin les seves llistes a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, priva de qualsevol opció de vot a un important sector de votans d'Euskadi. I recordeu que això se suma al fet de que la cúpula de Batasuna al complet es troba a la presó.

Els socialistes han sucumbit a la pressió del PP i dels sectors més conservadors del seu propi partit i han optat finalment per aplicar la llei de partits a les dues formacions basques. Una mesura electoralista i que no té plans de futur més enllà. Crec que aquesta llei s'hauria d'abolir quan abans millor, perquè l'única cosa que aconsegueix és incrementar la fractura social que ja pateix al País Basc.

Si es priva de vot als abertzales, si se'ls impedeix lluitar pels seus objectius per la via de la democràcia, quina opció els quedarà? Realment aquesta és la forma en què es pot derrotar als que trien la via de les armes? L'experiència d'altres països ens diu clarament que no. Mirem cap a l'Ulster, per exemple. Els fruits han arribat quan el diàleg s'ha imposat i no quan, en l'època Thatcher, s'intentava reprimir per la força la lluita armada de l'IRA.

Espanya s'equivoca i tard o d'hora haurar de rectificar. Per què esperar a cercar la fi d'un conflicte que no té cap altre camí per solucionar-se que la via del diàleg i la democràcia?