Factura falsa apadrinada per regidor de CIU denota com va Ajuntament de Puig-reig

Després de fer-se públic que hi ha qui al consistori local apadrina factura falsa per ocultar-la als seus socis de govern, que tenen l´alcaldia i la regidoria d´hisenda al´ajuntament de Puig-reig, les tensions fins ara a l´ombra dins l´equip de govern de Puig-reig(IC-EPM-CIU)obrirà un abans i un després en diversos fronts. Per un cantó la deslleialtat dels socis de CIU a l´alcalde i regidor d´hisenda, la manca de transparència que denota que hi hagi part del consistori que insti a fer factures per tal que no constin a partida real a escola parroquial privada concertada que molestaria als socis d´IC, denota la tensió interna a uns mesos del suposat relleu d´alcaldia, que denota que obrir una tempesta política interna, a menys que tenguin files i neguin la major, fet pel qual, com ja es parla a nivell de poble, genera dubtes sobre si això ha trascendit, hi ha més casos de factures falses o amb altra partida per camuflar-les a socis i oposició?quins són els números reals de les finances locals?
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.

Factura i nota de premsa ERC-PSC:

Aquí hi ha la nota de premsa conjunta:

L’oposició de l’ajuntament de Puig-reig, ERC-PSC, ens veiem amb la obligació moral de denunciar una actitud de l’equip de govern que ens hem trobat aquesta setmana. 

L’oposició com és el seu dret i deure examina els documents que entren i surten del registre de l’ajuntament.El dia 2 d’octubre es va entrar un document a l’ajuntament amb el nº 3.812:una empresa entra una factura x amb una cantitat x.Però no és això el que volem denunciar sinó l’anotació que hi vam trobar escrita :” Aquesta factura està canviat el concepte per camuflar-la a l’oposició ,tal i com se’m va demanar ,concepte real: x” 

Tampoc ens importa el concepte,sinó l’engany.Amb això volem demostrar que aquest equip de govern s’estimem més enganyar i mentir,que parlar de les coses i dels problemes del poble amb l’oposició,tot i que reiterades vegades els hi hem dit que estem aquí per parlar després ens entendrem o no,però enganyar d’aquesta manera ho trobem d’una baixesa inconmensurable. 

Si s’ha fet aquest cop,qui no diu si no ho han fet d’altres vegades? 

Que reflexionin bé,que amb aquesta forma de fer han intentat enganyar a l’oposició,però també als seus ciutadans. 
 

JOSEP CLOTET                                       LAURA PARRAMONA

( REGIDOR D’ERC )                               (REGIDORA DEL PSC )

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.