dijous, 31 de gener del 2008

Subhastes electorals,que venen eleccions.Balanç de les politiques neoliberals del PSOE

El fet d´acostar-se eleccions estatals el proper 9 de març, dona barra lliure neoliberal per prometre encara més eliminar el principal element reequilibrador econòmic, l´estat . I què proposen PP-PSOE? rebaixes fiscals a tort i dret. PSOE amb els 400 euros lineals que tan donen que parlar i el PP prometent rebaixant l´impost de societats, com d´altres, erroniament, enlloc d´acostar-nos a països nòrdics.
Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran? estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar.
Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
I el tribunal de la competència, consolidant els grans loobies de distribució que incrementen el preu dels productes des que es cultiven al camp fins que arriba als comerços. Ies fan dir d´esquerres. Podriem parlar del cas dels sindicalistes Candido i Morala, beneit per PSOE i IU en la "seva democràcia". O la il.legalització de partits politics. O les retallades de drets a l´estatut de l´autònom. O en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball, que és inclòs a l´estatut. No els interessa un Marc català de relacions laborals. Perquè afavoreix la congelació salarial, i essent dels salaris més baixo de la Unió Europea.-
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.

- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.

- Les pensions són de les més baixes d´Europa.

- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)

- L´estat europeu amb major precarietat laboral.

- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.

- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.

- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.

- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?

- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.

- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.

- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)

- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.

- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.

- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.

- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.

- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.

- Dèficit per compte corrent dels majors del món.

- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions

- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.

- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.

- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa

- A la cua d´Europa en matèria de innovació.

- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.

- A la cua de la UE en atenció al pacient.

- Encapçala a Europa en nous casos de sida.

- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.

- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.

- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.

- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.

- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.

- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.

- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.

- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.

- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.

- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.

- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.

- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.

- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.

- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.

- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).

- Lideratge europeu en avortaments

- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans

- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050

- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.

- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.

- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.

- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.

- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.

- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.

- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.

- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.

- Lideratge europeu en immigració il·legal.

- Lideratge europeu en pirateria.

- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.

- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.

- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.

- Lideratge europeu en blanqueig de diner.

- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..

- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.

- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals

El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i politic evident.
I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tumbar la situació. El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme integrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla. I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.

dissabte, 19 de gener del 2008

Galeuscat alternativa?


Front comú gallec-basc-català per plantar cara a Espanya. Això és el que pretenen BNG, PNV i CiU.

D'entrada he de dir que no crec que cap dels tres partits tingui prou autoritat per representar a les seves nacions respectives, això és una representació sectària i en cap cas respon a la realitat nacional de gallecs, bascos i catalans.

En segon lloc, tampoc crec que aquesta mena d'unió de forces tingui un caire sobiranista, al menys en la part que toca a CiU. Cal tenir en compte que el cap de llista és Duran Lleida i aquest ja s'ha fartat de dir que ell no és independentista. Partint de la premisa de que sobiranisme = independentisme, doncs ja ho tenim.

A més, si recordem precedents recients, tant BNG com PNV no van donar suport a CiU quan aquests demanàven la dimissió de la ministra de foment. Això s'anomena matrimoni de conveniència.

Sr. Mas i companya, no s'equivoquin. Vostès per si sols no representen a Catalunya i molt menys encara la vessant sobiranista de Catalunya i els seus companys de Galeuscat, escombraran cap a casa seva sempre que calgui. Jo crec que Euskadi i Galícia han de fer el seu camí igual que l'ha de fer Catalunya. No cal que el fem junts, tot i que ens donem suport. Cerquin vostès els aliats a casa encara que per això hagin d'esforçar-se una mica per arribar a acords.

El camí l'hem de traçar a Catalunya, entre totes les forces catalanistes i sumant una majoria suficient. De passada, aprenguem dels que, com Euskadi, Escòcia o Quèbec ens porten avantatge. Aprenguem del que han fet bé i també del que han fet malament. Catalunya la farem independent els catalans i les catalanes, amb els còmplices que calguin, però amb el nostre esforç i determinació.

diumenge, 13 de gener del 2008

Ni TGV ni Rodalies

Ha quedat molt més que clar, que la manifestació de l’1-D i el clam popular que es va produïr als carrers de Barcelona, tan se’ls enfot a Madrid.

Primer va ser la sèrie inacabable de “cagades” que han fet impossible que a hores d’ara el TGV arribi a Barcelona; i ara, la “promesa” d’en Zapatero de que a primers d’any l’estat espanyol traspassaria el servei de Rodalies a la Generalitat, ha acabat, un cop més en un “no res”.

Res de res, això és el que tenim. Ni TGV ni Rodalies. La presa de pèl continua i a més el govern espanyol ja no s’amaga darrera de cap excusa. La cara de tontos d’en Montilla i en Saura després de la bilateral Estat-Generalitat ho reflectia perfectament. Un cop més ens han pres el pèl. El “talante” ja és igual; l’important és que a Espanya doni la sensació de que l’estat no cedeix davant de les reclamacions dels catalans. Això potser donaria arguments creíbles al PP.

Ara del que es tracta és de que els Socialistes ens prepararan el seu rodet mediàtic de cara a les eleccions del 9 de març. Un rodet mediàtic que haurà de fer oblidar a casa nostra les contínues promeses incumplides i als navarresos que no van poder dur a terme un canvi de govern molt necessari, perquè el PSOE els ho va prohibir.

El millor que ens pot passar als catalans i catalanes, és que tant el PSOE com el PP siguin castigats a les urnes, en benefici d’altres opcions. Ara bé, si mirem les alternatives cal descartar automàticament als Ciudadanos, perquè per això ja hi és el PP; CiU, en cas de que pugui pactar amb el PP ja sabem el que farà i si poden pactar amb el PSOE doncs tres quarts del mateix. No notarem la diferència. La política de “peix al cove” ja l’hem tastat i no ha funcionat pas. En part és gràcies a aquesta dinàmica que Catalunya està en la situació actual.

Ens queden ERC i ICV-EUiA. No cal que us digui quin partit és la meva opció, ja sabeu on és casa meva. La meva opció sempra serà la que aposta per la nostra independència i això només ens ho ofereix ERC. Aquesta és segur, l’opció que li fa menys gràcia a ZP, que ja ha deixat clar que com a soci prefereix a CiU; per alguna cosa dolenta per a ell i bona per a Catalunya serà.

Pel que fa als eco-socialistes, els falta desmarcar-se decididament dels psocialistes, molt especialment en aquells temes que afecten al nostre país. Sembla ser que comencen a caure de la figuera i se n’adonen de que el meravellòs estatutet que tant van aplaudir, no s’acabarà de desplegar mai i de que totes les promeses que ens fan els socialistes se les passen pel “forro” i es queden tan amples. Sembla ser que comencen a estar una mica emprenyats i ara que estem en plena pre-campanya ho volen fer notar. Em felicito francament, però aquest estatus cal mantenir-lo després de les eleccions independenment dels resultats que surtin.

Un bon amic em va dir un dia que els d’Iniciativa eren com la “torna”. Aquell tròs de pa que anys enrera et donàven a la fleca per completar el pes del pa que compràvem. La torna dels socialistes, que els aporten a aquests darrers una mica d’allò que els falta i als primers ja els va bé així, perque poden anar en el carro del govern.

Hi ha temes casolans en els que ERC i ICV-EUiA coincideixen com ara la MAT o el Quart Cinturó, i en canvi això no es nota massa a l’hora de fer front comú. És una mica com que cadascú fa la seva. A mí no em semblaria malament que en determinades qüestions totes dues formacions es posesin d’acord, i sense l’arbitratge dels socialistes que al final el que fa és allunyar-nos dels objectius. Ja en alguna entrada anterior a aquesta he fet esment de que si ERC i ICV-EUiA sumen els seus escons al Parlament, fan la segona força parlamentària per davant dels socialistes i això hauria de servir per restar-los poder.

En definitiva i tornant al principi del fil, que no tenim ni TGV, ni rodalies, ni els papers de Salamanca, ni les balances fiscals,… i que tot això ho hem de tenir molt en compte a l’hora de decidir el vot, també tenint en compte, es clar, que a l’altre extrem del sistema bipolar de partits estatals, amb el PP no trobarem pas la solució.