Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es

S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.

Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.

Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:

- ACN

- AVUI

- BLOG DEL SANTI

- CCOO PIRELLI

- CGT PIRELLI

- DIARI DE GIRONA.CAT

- DIRECTE.CAT

- ECONOMIA DIGITAL.CAT

- FACEBOOK: A PIRELLI NO EN SOBRE 280

- FACEBOOK: ME QUIERO IR DE PIRELLI CON LA JUBILACIÓN DEL POLO

- FACEBOOK: NO ALS 280 ACOMIADAMENTS A PIRELLI MANRESA

- FACEBOOK: NO A LOS DESPIDOS DE PIRELLI

- EL ECONOMISTA

- EL PERIODICO

- NOTICIAS DE BOLSA.COM

- USOC PIRELLI

- LA MALLA.CAT

- REGIO7 (consultar edició paper)

- 20MINUTOS.ES

- 324CAT.CAT

- VILAWEB.CAT

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milions de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional.Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP de Berga i manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Vídeos de la manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:

Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:

Factura falsa apadrinada per regidor de CIU denota com va Ajuntament de Puig-reig

Després de fer-se públic que hi ha qui al consistori local apadrina factura falsa per ocultar-la als seus socis de govern, que tenen l´alcaldia i la regidoria d´hisenda al´ajuntament de Puig-reig, les tensions fins ara a l´ombra dins l´equip de govern de Puig-reig(IC-EPM-CIU)obrirà un abans i un després en diversos fronts. Per un cantó la deslleialtat dels socis de CIU a l´alcalde i regidor d´hisenda, la manca de transparència que denota que hi hagi part del consistori que insti a fer factures per tal que no constin a partida real a escola parroquial privada concertada que molestaria als socis d´IC, denota la tensió interna a uns mesos del suposat relleu d´alcaldia, que denota que obrir una tempesta política interna, a menys que tenguin files i neguin la major, fet pel qual, com ja es parla a nivell de poble, genera dubtes sobre si això ha trascendit, hi ha més casos de factures falses o amb altra partida per camuflar-les a socis i oposició?quins són els números reals de les finances locals?
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.

Factura i nota de premsa ERC-PSC:

Aquí hi ha la nota de premsa conjunta:

L’oposició de l’ajuntament de Puig-reig, ERC-PSC, ens veiem amb la obligació moral de denunciar una actitud de l’equip de govern que ens hem trobat aquesta setmana. 

L’oposició com és el seu dret i deure examina els documents que entren i surten del registre de l’ajuntament.El dia 2 d’octubre es va entrar un document a l’ajuntament amb el nº 3.812:una empresa entra una factura x amb una cantitat x.Però no és això el que volem denunciar sinó l’anotació que hi vam trobar escrita :” Aquesta factura està canviat el concepte per camuflar-la a l’oposició ,tal i com se’m va demanar ,concepte real: x” 

Tampoc ens importa el concepte,sinó l’engany.Amb això volem demostrar que aquest equip de govern s’estimem més enganyar i mentir,que parlar de les coses i dels problemes del poble amb l’oposició,tot i que reiterades vegades els hi hem dit que estem aquí per parlar després ens entendrem o no,però enganyar d’aquesta manera ho trobem d’una baixesa inconmensurable. 

Si s’ha fet aquest cop,qui no diu si no ho han fet d’altres vegades? 

Que reflexionin bé,que amb aquesta forma de fer han intentat enganyar a l’oposició,però també als seus ciutadans. 
 

JOSEP CLOTET                                       LAURA PARRAMONA

( REGIDOR D’ERC )                               (REGIDORA DEL PSC )

Jordi Serra, nou President ERC Catalunya Central, i Marc Gès, després Congrés regional

Jordi Serra, regidor de Roda de Ter,fou escollit nou President ERC Catalunya Central, en assemblea l´Universitat de Vic, i fa balanç del Congrés Regional que l´ha escollit i emmarca el compromís d´integrar membres altra candidatura i marc objectius dels propers 4 anys de Presidència:



I Marc Gès, l´altra candidat en el Congrés a la Presidència d´ERC a la Catalunya Central, fa balanç després de l´elecció de Jordi Serra com a President ERC Catalunya Central:

El Berguedà mima els bolets

Amb els mercats del bolet a Cal Rosal i Guardiola de Berguedà, els boscos frondosos de verdor i pluges recents, s´espera una bona temporada boletaire, que el programa Caçadors de bolets, encara popularitza més, i la pedagogia que es faci , ajudi a que no es malmetin els nostres boscos. I què millor que aprofitar per provar la gastronomia de la comarca, en la denominada cuina del bolet que organitza el gremi de restauració del Berguedà,amb menús especials amb bolets:

• 
• Fins a mitjans de novembre
  
  El Berguedà mima el bolet
  Les intenses precipitacions de la primavera i les pluges recents dels darrers dies n’auguren una bona temporada i és per això que al Berguedà ja fa dies que es freguen les mans. El bolet recupera tota la seva esplendor amb l’arribada de la tardor i es revela com un dels protagonistes de la cuina del moment.
  
  

  Plegar-los, tastar-los i, en definitiva, gaudir-los en una de les terres de bolets per excel·lència és tot el què ofereix –que no és poc- les jornades La Cuina del Bolet, protagonitzades per diferents restaurants de la comarca fins a mitjans de novembre.

  23 restaurants de la comarca -Berga, Casserres, Gósol, Bagà,Saldes, Vilada...- s'han adherit a una nova edició de la Cuina del Bolet i fins a mitjans de novembre ofereixen menús especials dedicats als fongs. De propostes n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques, amb àpats que ballen entre els 23 euros del restaurant de l'Hostal Sant Cristòfol de Santa Maria de Merlès, i els 64,20 euros del conegut restaurant Sala de Berga.

  La principal novetat d'enguany són els esmorzars de forquilla que nou d'aquests establiments posaran a disposició dels boletaires que s'acostin al Berguedà a omplir les cistelles. Tota la informació la podeu trobar aquí.

  Enllaços:

  Turisme del Berguedà

  Programa de la Cuina del Bolet (en PDF)

Vídeos manifestació 11 setembre a Barcelona

Reflexions del gastrònom Jaume Fàbregas:"ni Santi Santamaria ni Ferran Adrià fan cuina tradicional"

Un gastrònom eloqüent, amb més de 60 llibres publicats, no es podia resistir a parlar-nos de la cuina dels Països Catalans i de la polèmica entre la cuina de tota la vida i la "tecnoemotiva de Ferran Adrià" com ell ens denomina en el següent vídeo en el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu:

UCE 2008. Reflexions de Biel Majoral

El cantautor emblemàtic de ses illes balears, l´autor de cançó "Jo sóc català", entre molts d´altres, un home compromés amb el seu país, ens parla de situació general social, l´evolució de la llengua catalana i dirigeix missatges clars a les classes populars i als dirigents polítics del país, en el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu:

Reflexions de Jordi Martí Font

En el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu en Jordi Martí, coordinador de la revista Catalunya, ens parla del món llibertari en relació a l´independentisme, l´anarcoindependentisme, i el sindicalisme català en el vídeo següent:

Pèsol NEGRE NÚMERO 38

Font: Berguedà Llibertari: Fa uns dies va sortir el pèsol negre número 38

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim confirmat ja després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Imatges Aplec Pi de les tres branques

Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyol i francès.

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Els treballadors de Pirelli ens manifestarem el dimarts 17 de juny a Plaça S.Jaume de Barcelona

La notícia sobre la propera manifestació que farem per part dels treballadors/es de Pirelli Neumáticos, SA., amb 1100 obres de plantilla,el proper dimarts 17 de juny a la Plaça Sant Jaume, ja comença a tenir ressó, per exemple a Expansión, el 3cat24.cat, SEUDIGITAL, el Regio7 que per cert, des que fa la secció d´economia el Carles Blaya, no apareix gairebé qualsevol sindicat que no siguí CCOO i UGT. Serà que la independència periodistica es perd per la familiaritat sindical?
Doncs la manifestació , perquè quedi clar la convoca el comitè d´empresa (CCOO, UGT, CGT, USOC) i no només els actualment majoritaris .
Els treballadors de Pirelli ja fa temps que estem cansats d´esperar decisió que de ben segur fa temps te pressa Pirelli a la seu de Milà , a Itàlia, i que va generar malestar quan sindicats majoritaris , van incentiva l acceptació de pitjors condicions laborals, salarials i de descans en darrer conveni, amb esperança d´una fàbrica nova que garantís els llocs de treball. D´això res de res, i no fa massa es va dir que multinacional faria pública decisió, just quan treballadors marxem de vacances, a mitjans juliol, segons torn. Una fàbrica com la de Manresa que compleix les condicions imposades per direcció italiana, de requalificació dels 125.000 metres quadrats edificables, inversió en I+D+I per part d´inovació, conveni de rebaixa de ocndicions laborals, oferir terrenys per part del Govern català, no ha facilitat fer pública resposta italiana.
I ni tan sols per darreres informacions, el director General de Pirelli,Tronchetti, ha rebutjat entrevista amb Conselelr d´Industria, Josep Huguet. I d´aqui a la manifestació a Plaça Sant Jaume, per tal de demanar l´impicació també del propi President José Montilla.
I el malestar per la incertesa, ja vaig manifestar en el seu moment, com molts d´altres, perquè tant CCOO-UGT s´han negat a fer assemblees col.lectives, només a petits grups en poca estona per torns, per no rebre critiques del paper jugat, la por a l´ús partidista i mediàtic fa que molts no hi prendran part de la manifestació de dimarts, i es pot notar en comentaris del bloc de Santi Vidal de CCOO a Pirelli i d´altres hi serem per responsabilitat, malgrat diferir de com s´han fet les coses. Pirelli no només per Manresa, sinó per empreses subcontractades i pes socioeconòmic a la Catalunya central, pot repercutir fortament en l´economia de la zona, depèn del que passi.
I seran presents, per primer cop que recordi, fins i tot els treballadors d´oficines, els quals varen votar favorable darrer conveni, fet que va decantar el si, per un resultat ajustat, que suposa el xantatge de la incertesa, que a priori s´esvairà d´aqui a un mes.
L´augment de l´accidentalitat a fàbrica, la manca d´inversions, les goteres a teulada que directiva europea li obliga a canviar el 2010, ja que és d´Uralita, que generà aquest Reial Decret . Només cal veure el que passa quan plou un xic. Tercermundista per una fàbrica que ocupa a gairebé a 1100 treballadors/es.
Anirem vestits de feina, amb pancarta pel futur de Pirelli, que no durà sigle sindicals , i que pel que tinc entès serà en castellà, ja que l´elaboren CCOO-UGT inicialment, sense emprar català, com comissió de normalització lingüística recomanaria. Espero que el President delComitè, que em consta que és sensible al tema, faci el manifest en nom del comitè que assenyalarà per a passivitat de politics i l´empresa, es faci en català. Cal reconduir situació i el sacrifici de la manifestació unitària sigui pel bé del futur del conjunt dels treballadors/es de Pirelli.

Us passo el darrer comunicat de la CGT a Pirelli sobre el tema, per saber realitat més plural:

COMUNICAT VAGA

La CGT, després de les assemblees on s’han donat les oportunes informacions, ha decidit adherir-se a la proposta de concentració presentada per CCOO i UGT. El suport que donem, és un suport amb recança degut a com s’ha portat tot el procés de convocatòria. Les maneres per a nosaltres no han estat les correctes, perquè des d’un principi hem volgut portar el tema a unes assemblees on podia manifestar-se la veu dels treballadors, però al final han tingut prou convocant grupets de gent en els diferents torns, variant el discurs en cada convocatòria del “perquè de la vaga”(pèrdua de més temps al no fer una assemblea on tothom podia haver dit la seva). La CGT no creu que per a fer accions d’aquesta índole, s’hagin de fer previs sondejos a la plantilla per veure la reacció a la proposta de vaga, el problema és prou important; per tant s’hauria d’haver tractat abans i no ara a corre-cuita com es fa tot en aquesta empresa, demanant als sindicats minoritaris que s’adhereixen a la mateixa per mostrar unitat del Comitè, quan tota la plantilla ja sap des de fa temps que més aviat hi han divergències, a més a més de veure-ho com un rentat de cara per part dels sindicats majoritaris. Els ultimàtums i les amenaces de futurs expedients de regulació que preveuen alguns creiem que no serveixen de res, tant sols cal anar amb la veritat per endavant. La CGT no ha tingut mai covardia sindical com predica cert individu (potser ell si té por de donar respostes de les seves accions), és més creiem que és de responsables afrontar el problema que tenim en aquests moments i fer que el Comitè funcioni conjuntament defensant els interessos del treballadors.
Respecte a la concentració la CGT creu que no hi ha d’haver cap mena de simbologia sindical, hem d’anar com a treballadors de Pirelli. El manifest que es porti ha de ser llegit pel president del Comitè, així com també ha de fer les posteriors declaracions a la premsa com a màxima figura del mateix i si ens rep algú de la Generalitat tenir representació de tots els grups sindicals sempre que siguin membres del Comitè.
La CGT també creu que la concentració davant de la Generalitat ha de ser precedida d’una marxa des del punt d’arribada dels autocars fins a la mateixa Plaça Sant Jaume.Si volen soroll tindran soroll!
Ens veiem el proper dimarts vestits amb roba de feina.

- WEB CGT PIRELLI

- BLOC CGT PIRELLI

MANRESA, 11 DE JUNY DE 2008 CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL Federació local de Sindicats de ManresaC/ Circumval·lació 77 , 2on. 08240 MANRESA Tel. 93 874 72 60 Fax. 93 874 75 59e-mail: cgt-pirelli@hotmail.com

L'aigua és un dret

D’ençà que la sequera ens amenaça amb deixar-nos sense aigua a les aixetes de l’àrea de Barcelona, s’ha destapat la caixa dels trons a tot el país. Aquesta és una reacció que podem considerar exagerada i/o insolidària en molts casos, però que alhora té el seu fonament en les formes emprades des de l’administració de la Generalitat, no només ara sino també al llarg del mandat de l’expresident Pujol.

El problema actual és que s’ha intentat trobar una solució a corre cuita i en un marc de silenci administratiu i de desinformació de les decisions preses pel govern. Davant d’una situació d’emergència nacional com aquesta, que pot afectar a gairebé 6 milions de persones de Barcelona i àrea metropolitana, s’hauria d’haver fet seure en una taula a tots els responsables territorials i per descomptat també als principals usuaris d’aigua de les comarques de fora de l’àrea metropolitana, diguem-ne comunitats de regants, per exemple. I enlloc d’això s’ha prés una decisió que després ha estat massa complicada d’explicar, tard i malament.

A més ens trobem amb una reacció del principal partit de l’oposició que, en clau absolutament partidista, ha optat per utilitzar una emergència nacional com aquesta tornant altre cop a parlar d’una obra (el trasvassament del Roine) que tardaria anys en poder ser realitat. Encara que, suposem, aquesta fos la gran solució als problemes d’aigua que pateix Catalunya, com deia l’expresident “ara, no toca”. A més, no tota la culpa de la reacció contrària a aportar aigua a la metrópoli catalana ha estat culpa de l’enrevesada gestió que se n’ha fet per part de l’administració actual. També és cert que la política de comarques que van practicar els governs de CiU durant vint-i-tres anys, ha col•laborat a generar aquest sentiment de que Barcelona i rodalies (on tradicionalment CiU no treia un gran rendiment en vots), ha sobreutilitzat els recursos existents de la resta del país, sense tenir en compte algunes dades com per exemple, que a l’àrea metropolitana viu quasi el 80% de la població i consumeix poc més del 20% de l’aigua del país, i a la resta de comarques és justament a l’inrevés.

Aquesta diferència del consum és absolutament justificable, doncs els sistemes de regadiu de l’agricultura catalana necessiten d’un gran volum d’aigua per treure’n profit de les terres. És per tant aquest el camí que hem de seguir en el futur; s’ha de millorar els sistemes de reg i substituir-los per sistemes de reg més eficient. Ara bé, això costa molts euros, i el pagés mitjà ja n’està fart de que cada cop tingui menys marge de benefici en la seva feina, en benefici dels intermediaris que són els qui de debó “es guanyen les garrofes”.

Cal un gran pacte nacional sobre l’aigua. Cal involucrar especialment als agricultors i també als majoristes que hi ha entre aquests i el consumidor final. Cal que l’administració aboqui recursos econòmics i mitjans tècnics per fer-ho possible. Cal que les grans empreses de subministrament d’aigua s’impliquin també econòmicament, perque aquestes empreses venen el producte (aigua) al consumidor final (ciutadans), i no han de pagar aquest producte ja acabat abans (es a dir, que el reben apte per vendre), per tant cost de producció del producte zero, i únicament s’encarreguen de la xarxa de distribució. Aquesta és una prioritat nacional i s’ha de tractar com a tal.

Però mentrestant, l’emergència nacional és ara i no podem esperar solucions de futur. Això vol dir que l’aigua que ha d’arribar, ha de ser d’allà on n’hi hagi. No estem parlant de portar aigua per abastir un gran centre turístic a l’estil Marina d’Or, ni per regar camps de golf. Estem parlant d’aigua per consum de boca i per higiene personal. A qualsevol que cregui que l’aigua no s’ha de portar a Barcelona, que s’imagini com pot ser un dia sense aigua per una família amb nens que ha de rentar roba, dutxar-se, cuinar, fregar, etc. Doncs aquest és el tema, ara.

Això vol dir que s’ha d’optar per solucions ràpides i segures. També des de l’administració s’ha de tenir en compte que les mesures d’emergència (vaixells, interconnexions de xarxes, trasvassaments,…) han de ser reversibles quan acabi la situació; i alhora l’administració ha de fer-se mereixedora de la confiança ciutadana amb transparència i participació real de totes les parts implicades.

En resum, cal fer les coses bé sense intentar amagar els fets. Cal prendre les mesures d’emergència justes, precises i reversibles. Cal continuar amb les solucions a mitjà termini iniciades, com ara la dessalinització. I cal finalment treballar per preparar el país a llarg termini, tenint en compte mesures d’estalvi i de proveïment d’aigua.

La riquesa d’un país és en gran part generada per l’aigua, i en el futur encara serà més important tenir resolta aquesta qüestió. La ciutadania, especialment els més petits de les cases, estan conscienciats. Ara cal posar els mitjans.

Hi ha vida més enllà del nou de març

Segons a quí escoltes o segons a quí llegeixes, sembla que hi ha hagut un abans i un després del 9 de març. Potser és així per algunes persones o per alguns partits, però sens dubte, Catalunya no ha sofert cap canvi significatiu respecte als darrers anys.

En el cas del meu partit, ERC, ha obert definitivament un debat que ja era present des de que l’Estatut es va retallar, que va continuar present després de les eleccions del 2006 i que ara ha pres cos mediàtic de cara al proper congrés del partit. I això, creieu-me, és bo; i ho és perquè Catalunya continua patint moltes mancances i amb una Esquerra reforçada després del congrés, podem ser capaços de liderar el projecte sobiraniste del nostre país.

Ara sembla com si els “catalans emprenyats” hagin desaparegut del mapa i potser sí que ho han fet (de moment) del mapa mediàtic, però estic segur de que no tardarem gaire a tenir prous motius per sentir-ne parlar de nou de catalans emprenyats o millor “catalans i catalanes reivindicatius”, m’agrada més reivindicar que emprenyar-me.

De fet, tot continua igual. Els papers de Salamanca continuen sense repatriació, el dèficit en infraestructures continua present, encara no podem decidir sobre l’aeroport del Prat, el recurs contra l’Estatut encara hi és, la negociació del sistema de finançament encara s’ha de fer i a més sembla que Andalusia ens agafa avantatge i pot resoldre-ho abans que no pas nosaltres, els transformadors de Endesa que hi ha als nostres carrers continuen essent vells i obsolets a banda d’antiestètics i en casos determinats perillosos, Rodalies continua en mans de RENFE i sense inversions a la vista, l’horitzó 2014 sense inversió de la Unió Europea i amb la caducitat del finançament que marca l’Estatut assenyalen una data molt problemàtica per al desenvolupament econòmic a Catalunya i a més amb el fantasme d’una crisi internacional que també ens agafarà amb major o menor grau, però que ho farà segur.

Per tant, el resultat polaritzat de les darreres eleccions estatals no ha canviat gran cosa en el panorama, tret de resultats vistos en clau de partit, però mai valorats en clau de país, doncs els resultats que poden marcar molt la política catalana en clau de país són els de les eleccions al Parlament de Catalunya, on la polarització no pot imposar-se.

Efectivament hi ha vida més enllà del 9 de març i efectivament tenim molts reptes pendents d’afrontar. Convé que Esquerra estigui ben asentada de portes endins, perquè en el futur hem de ser la força clau per mantenir viva la flama sobiranista de Catalunya, encara que no l’única. Si mirem anys enrera, només 8 anys enrera, tenim més representació arreu on som, i sí, el darrer cicle electoral ha corregit a la baixa aquesta quota de representació, però si som capaços d’adreçar el rumb, Esquerra té l’oportunitat històrica d’aglutinar aquells sectors que a hores d’ara, tot i ser sobiranistes no hi confien. Això ens permetria donar un salt endavant que ens situaria en una posició privilegiada per poder fer avançar el país cap allà on els sobiranistes volem.

Cal treballar en aquest sentit, després del congrés d’Esquerra no pot haver dubtes ni discrepàncies importants.

VEURE-HI CLAR EN ELS RESULTATS ELECTORALS

Se que no desperta molt d'interès una carta al director sobre les eleccions perquè n'estem saturats i perquè possiblement diré ximpleries, però observo tants articulistes i tertulians que en diuen de tan grosses que se m'ha esvaït la vergonya. Vull refutar alguns grans "llocs comuns" d'aquests dies: 1) "ERC s'ha enfonsat". No, ERC ha fet el segon millor resultat de la seva història a unes generals. Lògicament ha tret menys que a les últimes, quan Aznar feia planter d'independentistes sobrevinguts, però no s'han de posar nerviosos perquè la tendència general, tret de conjunturals oscil·lacions, és ascendent i, amb la idea d'España que es té més enllà de l'Ebre, seguirà havent-hi un futur abonat per a l'independentisme. 2) "ICV-IU ha tingut un gran fracàs". No tant. Pot anar bé el relleu de Llamazares si porta un canvi d'actitud, però més que res IU ha estat víctima altre cop del vot útil i del sistema de recompte. Però difícilment pot desaparèixer una opció política que han votat 950 mil persones. Si IU plegués, immediatament caldria fundar un altre partit que tingués el mateix punt de vista. Per tant, el mal resultat serà un revulsiu que dotarà el país d'una esquerra més exigent socialment i més combativa davant la deriva dretana del PSOE (que augmentarà en coalició amb CiU). IU està cridada a tenir un gran paper en el futur d'aquesta España socialment injusta i desequilibrada. 3) "CiU ha aguantat capitalitzant l'estatut". Fals, CiU va trair Catalunya al acceptar un estatut rebaixat. El que passa és que als votants de dretes de CiU no els és tan senzill de practicar el vot útil amb el PSC per anticatalà i per l'aureola d'esquerres dels dits socialistes. I encerten que el seu vot útil és que CiU sigui forta a Madrid. Tan de bo els votants d'ERC i ICV-EUiA tinguessin semblant saviesa... 4) "ZP ha recollit els fruits de la feina ben feta i el PSC ha capitalitzat el tripartit". Aquest potser sigui l'error més sorprenent: Precisament han guanyat perquè ho ha fet força malament! M'explico: Els partits que són al govern, en la segona legislatura tenen tots els números per treure majoria absoluta perquè, sense gaire desgast, poden publicitar l'obra de govern. Aquest cop, després de començar força bé (retirada de tropes d'Iraq, noces gais i llei de dependència), el govern de ZP s'ha torçat: ha reduït les arques estatals en abaixar els impostos, ha fet polítiques proempresarials i antiobreres, ha augmentat la despesa militar, ha descafeïnat l'estatut català, va deixar morir la negociació amb ETA per por a rebre crítiques del PP, ha invertit en un tren elitista com l'AVE i ha seguit desinvertint en els trens de rodalies, i ha acabat la legislatura amb un perfil més que indefinit. Això ha fet que el PP s'acostés en les enquestes i ha revitalitzat el vot antiPP, motivat per la por i no pas pels mèrits del govern. Si el nostre sistema electoral fos a dues voltes, igualment ZP hauria acabat derrotant Rajoy, però a la primera volta s'hauria visibilitzat el desencant amb els socialistes. Jordi Oriola i Folch

Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem

Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

TODAY KOSOVO, TOMORROW CATALONIA

SUNDAY, 17.02.2008

A NEW STATE IS BORN

CONGRATULATIONS KOSOVA

(MAY CATALONIA BE THE NEXT STATE IN EUROPE)