dilluns, 24 de desembre de 2007

Les cúpules de CCOO i UGT abracen l´espanyolisme radial a l´oposar-se al traspàs de l´Inspecció de Treball

Aquest fi d´any 2007 laboralment, hi ha hagut dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.

Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :

CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu
Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es.

I també la valoració de la Intersindical Valenciana:

Intersindical Valenciana denuncia l'acord de negociació col.lectiva per a 2008.

Intersindical Valenciana critica que per setè any consecutiu se signe un acord interconfederal de negociació col·lectiva que proposa una pujada salarial de menys de la meitat de la pujada de l'IPC de l'any en curs, i sense tenir en compte l'opinió de les treballadores i treballadors afectats per la signatura del mateix.

L'acord signat per les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT respon a un model de negociació col·lectiva allunyat dels interessos del conjunt de la classe treballadora i a un marc de negociació estatal allunyat dels centres de treball i de les empreses, que serveix a la patronal per a imposar els seus criteris i a les cúpules sindicals per a controlar els processos de negociació col·lectiva des de les direccions confederals. Per tant, es condiciona, quan no s'impedeix, la negociació en altres àmbits favorables i propers a les empreses i a les reivindicacions de les treballadores i treballadors.

La signatura del ANC 2008 s'ha fet sense cap debat ni consulta entre el conjunt de les treballadores i treballadors, fet que posa en evidència la pràctica d'un model sindical burocratizat que no té en compte l'opinió del personal afectat per les mesures que contempla. Tampoc s'ha fet cap valoració del resultat dels ANC dels últims anys i la seva repercussió en la millora de les condicions laborals i salarials dels 10 milions de treballadores i treballadors afectats. Però si la forma no és la més adequada per a arribar a acords amb les patronals, el fons del mateix no és molt millor. La política de moderació salarial basada en la previsió de la inflació anual suposa que les treballadores i treballadors tornen a pagar la falta de previsió del Govern. Especialment els que no compten en el seu conveni amb la clàusula de revisió salarial (el 32% del sector privat i la totalitat del personal del sector públic). Pèrdua que se sumarà a l'acumulada en els últims anys mentre que els beneficis patronals arriben a índexs molt elevats i s'estén la precarietat i temporalitat.

Per altra banda, resulta inconcebible que tant les patronals com UGT i CCOO utilitzen com argument la suposada “ruptura del mercat laboral” per a oposar-se al traspàs de competències en Inspecció de Treball o en altres matèries laborals a les Comunitats Autònomes que han aprovat recentment la modificació dels seus estatuts d'autonomia (Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó o Castella-Lleó) o que les tenen des de fa temps (País Basc). En definitiva, la Intersindical Valenciana considera que el ANC 2008 no respon als interessos del conjunt de les treballadores i treballadors, no aposta per un repartiment més just de la riquesa ni dels beneficis patronals ni acabarà amb els problemes que té plantejat el mercat laboral ni amb les causes de la sinistralitat laboral.

València, 22 de desembre de 2007

1 comentari:

DOLORS ha dit...

De vegades les cúpules no representen el sentir de molta de la seva gent i d'altres sí
Dolors
Et passo la informació que es difón a Girona:

El traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat de Catalunya és una vella aspiració de la UGT de Catalunya. En aquest sentit, valorem molt positivament l'acord al que s'ha arribat per crear una Agència Catalana d'Inspecció de Treball, de la qual dependran directament els inspectors i inspectores. L'assumpció d'aquesta competència per part de la Generalitat ha de comportar, però, una millor gestió de la Inspecció, l'augment de les inspeccions realitzades i un augment del número d'inspectors que han de desenvolupar aquesta tasca, de manera que repercuteixi en una reducció de la sinistralitat laboral i una millor vigilància dels drets laborals dels treballadors i les treballadores. L'augment del nombre d'inspectors és una reivindicació història del nostre sindicat, ja que considerem que Catalunya necessita multiplicar per tres el contingent actual d'inspectors.